la gavina

LA GAVINA
Perquè diu que besava la terra que jo vaig trepitjar? Si a mi m’haurien de matar! Estic tant cansada (es reclina sobre la taula)… voldriadescansar… descansar…! (aixeca el cap). Jo sóc la Gavina… No, soc una actriu… Això mateix! (tot seguit es posa a córrer cap a la porta Esquerra i mira pel forat delpany). I ell també és aquí.. no passa res.. si… Ell no creia en el teatre, dels meus somnis se’n reia i, de mica en mica, jo també hi vaig deixar de creure-hi iem vaig desencisar. A més d’això, l’angoixa, la gelosia, el temor constant pel meu petit… em va tornar confusa, inútil i interpretava sense donar-hi capsentit! No sabia que fer amb les mans, no sabia estar dalt de l’escenari, no controlava la veu. Tu no ets capaç d’entendre quan una actriu s’adona que actua d’unamanera espantosa. Jo sóc la Gavina. No, no és això… Se’n recorda vostè que va matar a una gavina? Va passar algú, la va veure i, la va matar… Un conte per a untema breu. No és això… (s’eixuga el front). Què deia jo? Parlava del teatre. Ara ja no sóc com abans… Ara sóc una actriu de debò! Frueixo interpretant,m’exalto, m’embriago i em sento meravellosa. I ara, aquests dies que passo aquí… camino i camino i penso i penso… i sento com dia rere dia van creixent les forces dela meva ànima. I ara sé, ara entenc Kostia que en la nostra feina, i tant se val si interpretem com si escrivim, el més important no es ni la fama ni tot el quejo somiava, sinó la capacitat d’aguantar. Has de saber portar la teva creu i tenir fe. Jo en tinc i quan penso en la meva vocació, la vida no m’espanta.