LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

2.2. LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA




El científic francès Louis Pasteur (1822-1895) va duu a
terme uns experiments que van demostrar la falsedat de lesteories sobre la generació espontània de la vida.

Des de feia força temps, es pensava que determinades
formes senzilles de vida podien sorgirespontàniament de la
matèria inert, del no-res. Per exemple, si es deixava un tros
de carn a l’aire lliure, al cap de poc temps naixien uns cucs
diminuts. Moltespersones pensaven que aquells cucs havien
aparegut d’una manera espontània.



Pasteur va preparar un experiment que
actualment es considera unclàssic de la
biologia. Va agafar dos matrassos i els va
omplir d’aigua. Va fer bullir l’aigua de tots
dos fins a assegurar-se que qualsevol
microbiexistent estigués mort, i els va
deixar en un mateix prestatge, però
només en va tapar un. 61
Al cap d’un temps, el científic va observar que, mentre que al’aigua del matràs obert hi
havia microbis, a l’altre matràs no s’havia desenvolupat cap forma de vida. Pasteur va
arribar a la conclusió que els microbis delmatràs obert provenien d’altres microbis,
presents a l’aire, que s’havien introduït al matràs i n’havien contaminat l’aigua.

L’investigador va desmuntaramb aquesta afirmació l’antiga creença de la generació
espontània. Avui resulta fàcil afirmar que l’aparició de cucs a la carn és deguda al fet
que unamosca que volava pels voltants s’hi va posar i hi va pondre els ous. Cap ésser viu
no prové del no-res, sinó que tots provenen d’altres éssers vius.