La geografia


GEOGRAFIA











































CONCEPTES DE LA GEOGRAFIA


- La geografia (física i humana).
És la ciència que estudia la superfície terrestre, les societats que l'habiten i els territoris, paisatges, llocs o regions, que formen en relacionar-se entre si.
Un geògraf és un científic i investigador el camp d'estudi és laGeografia, l'estudi de les activitats humanes en la superfície terrestre i de la seva composició física.

- La cartografia.
La cartografia (del grec Chartis = mapa i graphein = escrit) és la ciència que s'encarrega de l'estudi i de l'elaboració dels mapes geogràfics, territorials i de diferents dimensions lineals i altres. Per extensió, també s'anomena cartografia a un conjunt de documentsterritorials referits a un àmbit concret d'estudi.

- La topografia.
La topografia (de topos, "lloc", i grafs, "descripció") és la ciència que estudia el conjunt de principis i procediments que tenen per objecte la representació gràfica de la superfície de la Terra, amb les seves formes i detalls, tant naturals com artificials (veure planimetria i altimetria). Aquesta representació té lloc sobresuperfícies planes, limitant-se a petites extensions de terreny, utilitzant la denominació de geodèsia per a àrees més grans. De manera molt simple, es pot dir que per a un topògraf la Terra és plana, mentre que per a un geodesta no ho és.

- Portolà.
Llibre que conté la situació geogràfica dels llocs més notables de la costa a la qual és dedicat. És il·lustrat amb mapes i inclou totes les dades iobservacions convenients a la navegació per un indret determinat

- El mapa.
Un mapa és una representació gràfica i mètrica d'una porció de territori generalment sobre una superfície bidimensional però que pot ser també esfèrica com passa en els globus terraqüis. El que el mapa tingui propietats mètriques significa que ha de ser possible prendre mesures de distàncies, àngles o superfícies sobreell i obtenir un resultat el més exacte possible (escala numèrica).
Característiques del mapa:
- Escala  Els mapes són reduccions i, per tant, el mapa és menor que la regió que representa. Cada mapa té una relació dimensional definida entre la realitat i la representació. Aquesta relació s’anomena escala. Un mapa no pot incloure tota la informació sobre l’espai i l’escala posa límit a lainformació que el mapa pot incloure.
- Projecció cartogràfica  La projecció condiciona la seva utilització. Si es volen prendre mesures s’ha d’usar un sistema de coordenades planes.
Podem distingir tres tipus de projeccions:



a) Projecció cilíndrica: Consisteix en projectar la superfície terrestre sobre un cilindre. Les més usades són les de Mercator i Peters. Presenten el problema de ladistorsió de les superfícies de les zones allunyades de l'equador.







b) Projecció cònica: Consisteix en projectar la superfície terrestre en un con, prenent com a focus un dels pols.







c) Projecció azimutal: Consisteix en projectar una porció de la Terra sobre un pla tangent desplegat.






- Clasificació o simplificació  Un mapa és una abstracció de la realitat, pertant, les dades reals es classifiquen i es simplifiquen.
- Simbolisme  Els mapes usen signes per a designar els elements de la realitat. Els significats dels signes constitueixen el simbolisme del mapa.

- Conceptes importants:
a) Isolínies  línies que uneixen punts d’igual valor.
b) Isobares  línies que uneixen punts d’igual pressió.
c) Isotermes  línies que uneixen punts d’igualtemperatura.
d) Isoietes  línies que uneixen punts d’igual precipitació.
e) Isocrones  línies que uneixen punts d’igual horari.
f) Amplitut tèrmica  És la diferència entre la temperatura més alta i la més baixa registrada en un lloc o zona, durant un determinat període.
g) Corba de nivell  És aquella línia que en un mapa uneix tots els punts que tenen igualtat de condicions i d'alçada.
h)...