La ginesta

LA MEVA BICICLETA

Fa 79 anys que vaig tenir la meva primera bicicleta, encara m’enrecordo... era de color groc i negre i tenia unes ratlles precioses de color blanc. Quan me la van regalar tenia4 anys, veure una bicicleta nova per a mi sol em va fer esclatar d’alegria. Vaig còrrer cap al meu pare i amb un somriure li vaig dir que m’ensenyés a ana-hi. Vam anar cap a la porta de sortida, onben be al costat hi havia un carril bici ple d’ arbres amb ocells als laterals i flors deconegudes.
Vaig anar, dia a dia, any rere any al carril bici. El ciclisme era la meva vida. Encara m’en recordod’aquells camins plens de animalons, de flors i de sobretot d’arbres que em feien una sombra molt necessària a l’estiu.
Quan vaig complir els 18 anys els meus pares no em van regalar el tipic cotxe,no, a mi em van regalar la bici dels meus somnis, tenia un color brillanti unes rodes que feien enveja a tothom que les veia. Pero la bicicleta no va ser l’única sorpresa. Gràcies al meu pare vaigcórrer la carrera més important de la meva vida, el que va marcar el camí del meu destí, va fer de la meva vida un somni. Després d’aquella carrera vaig ser un dels ciclistes més famosos del meu país,tot un orgull.
Tot va ser increible, però tot es va acabar aquell dematí, un dematí qualsevol com un altre. Vaig anar al carril bici del meu poble, però, al travessar el pas de zebra la meva vida vacambiar. Un cotxe, no em va veure i va chocar contra mi. Encara recordo aquell escàndol, el soroll de les ambulàncies i tota aquella gent al meu costat.
Vaig trencar-me les dues cames, el que era unsomni es va convertir en un malson, amb 29 anys la meva vida va cambiar radicalment.
Vaig passar-me un mes sencer al hospital, entre radiografies, operacions i passar-me el dia sencer en un llit. Vaser horrorós, sentia que la meva vida ja no valia la pena, el meu món era el ciclisme i no podia viure sense ell.
Les seqüeles que em van quedar de l’accident van fer que no pogués tornar a anar amb...