La guerra civil espanyola (català)

TERBALL SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el copd'estat i la posterior guerra van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
Durant la dècada dels 30 a Espanya hi havia uns greus desequilibris socials, regionals i ideològics. Durant la presidència de Niceto Alcalà Zamora en el govern provisional de la segona república es va establiruna nova constitució i es va nombrar un altre president per a las segona república Manuel Azaña. Hi va haver quatre causes principals que vans ser les que van provocar l’esclat de la guerra civil espanyola. El malestar general de la societat espanyola a causa de la reforma i la contrareforma n’era un, al igual que la brillant idea d’un general de l’exèrcit espanyol que va fer que un pilot anglèstrasllades al general Francisco Franco de la seva ubicació actual que era les Illes Canàries a la ciutat de Melilla. Encara que aquests fets van ser unes de les causes de la guerra civil, els fets culminants d’aquesta van ser l’assassinat primer de José Castillo membre del Partit Socialista i oficial de la Guàrdia d’Assalt a prop de Madrid el 12 de juliol de 1936 i, segon l’assassinat del líder del’oposició conservadora José Calvo Sotelo per una unitat de la Guàrdia d’Assalt en revenja de l’assassinat de José Castillo. Aquests assassinats foren els catalitzadors de la guerra civil, i també foren els que portarien tres anys de guerra a la península i més tard gairebé quaranta anys de dictadura d’un general que va estar assetjant als catalans i als bascos principalment a part de tindre unaestricte política d’afusellament.
Al ser una guerra civil les forces que lluitaven entre elles pertanyien al país. Hi havia dos bàndols que van lluitar a la guerra civil Espanyola van ser el bàndol dels republicans i el bàndol nacionalista. Els bàndols eren formats per els partits polítics de l’època dividits de la següent manera:
 Republicans
 Exèrcit Popular de la República
 ERC i EC
 CNT-FAI UGT
 POUM i PSUC
 Eusko Gudarostea
 Unió Soviètica
 Brigades Internacionals
 Bàndol nacional
 Falangistes
 Carlins
 Regne d'Itàlia
 Tercer Reich
 Portugal

El bàndol dels republicans encara que estava format per més partits polítics no disposaven del mateix nombre de combatents que el bàndol nacional. El bàndol nacional estava format aproximadament per 65.000 Soldats de terra, per15.800 Guàrdies Civils, per 6.500 Carrabiners, per 5.000 Guàrdies Bandera Nacional d’Assalt, per 7.000 Homes de l’Armada i disposaven d’1 cuirassat, de 4 creuers, de 5 destructors i de 2 submarins. Tots aquests recursos i combatents estaven dirigits per els següents comandants: Emilio Mola, José Sanjurjo, Francisco Franco, Gonzalo Queipo de Llano,Fidel Dávila, Juan Yagüe Blanco i José Antonio Primo de Rivera.
Per part de l’altre bàndol, és a dir, el dels republicants estava format per 16.400 Guàrdies Civils, per 7.900 Carrabiners, per 12.000 Guàrdies d'Assalt, per 13.000 homes de l'Armada i en quant a armament disposaven d’1 cuirassat, de 3 creuers, de 14 destructors, de 12 submarins.
Com en el bàndol nacionalista tots aquestsrecusos estaven dirigits per uns comandants, Bandera Republicana que són els següents: Manuel Azaña, José Giral, Francisco Largo Caballero, Juan Negrín, Lluís Companys, José Antonio Aguirre, Belarmino Tomás, Vicente Rojo Lluch, José Miaja Menant.
Aquests bàndols van establir una guerra que va durar des del 1936 al 1939. La guerra civil va ser un període de...