la guerra civil

HISTORIA – U.12
1.

L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL
1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil
17 juliol 1936: a Melilla, el coronel Yagüe (cap de la Legió) es va aixecar en armes contra la República i
la insurrecció (Alzamiento Nacional) es va estendre per tot el territori.
La majoria de les guarnicions d’Espanya es van unir al cop d’Estat.
Requetès: sectors falangistes i carlins.
El generalFranco ja s’havia assegurat la victòria de la insurrecció a les Canàries.
Casares Quiroga, degut al clam popular contra els rebels, va ser substituït com a cap de govern per
José Giral que va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les milícies dels sindicats (socialistes i
anarquistes) i dels partits del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes).
Una part de l’exèrcit es vamantenir fidels al govern i van poder sufocar el cop militar a molts llocs
d’Espanya.
Insurrecció va triomfar pràcticament a tota l’Espanya interior = Galícia, Andalusia, zones agràries.
En canvi, va fracassar on les forces obreres i d’esquerres tenien més presència = País Basc, Catalunya,
Madrid València, Astúries i Santander.
El territori va quedar dividit en 2 bàndols (nacionals i republicans)que s’enfrontarien en una sagnant
guerra civil.
2. El fracàs de la insurrecció a Catalunya
El general Goded va ser l’encarregat de dirigit el cop militar a Catalunya on els rebels, oficials i una bon
part dels caps de l’exèrcit, tenien un suport civil escàs.
A Catalunya la insurrecció va tenir poc suport per part dels catalans ja que hi havia poca implantació
de la Falange Española,Renovación Española o carlins.
Lliga Catalana no va participar en el complot ni va donar suport explícit, però la situació
revolucionària va obligar a que molts dirigents fugissin.
Mobilització al carrer dels partits i sindicats d’esquerres.
Derrota de la rebel·lió va fer que Goded es rendís i les forces insurrectes abandonessin la lluita a les
altres ciutats catalanes.
La victòria es va viure comun gran triomf popular.
3. La consolidació dels bàndols
Insurrectes: dirigits per militars; tenien suport per part de les classes altes i el sector més conservador
= monàrquics de dretes, catòlics, falangistes, tradicionalistes i els que s’havien oposat a les reformes
de la República. Tenien suport del feixisme italià i del nazisme alemany. Es definien com a “nacionals”
(defensa de la unitatd’Espanya) i catòlics.
Lleials a la República: format per les classes populars = obrers, empleats urbans, petita burgesia i
pagesia sense terra. La majoria eren afiliats o simpatitzants de les organitzacions socialistes,
comunistes o anarcosindicalistes. Eren anomenats per la dreta els “rojos”. Les classes mitjanes i
sectors de la burgesia intel·lectual també defensaven la legitimitatrepublicana i els conjunt de
reformes engegades durant el bienni d’¡esquerres i el Front Popular.
Guerra Civil va ser l’enfrontament entre 2 sectors en que hi havia l’Espanya de la Restauració i els
grups obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic i un ordre progressista.
Les reformes republicanes eren imprescindibles per a la modernització de la societat espanyola.L’enfrontament es va produir a la desesperada perquè els uns era imprescindible guanyar per poder
transformar la societat espanyola i per als altres també per poder continuar exercint domini.
4. La internacionalització de la Guerra Civil
L’esclat de la guerra va significar com una confrontació entre les forces democràtiques i en part
revolucionàries i els règims feixistes en expansió.
Internacionalmentva ser coneguda com la Guerra d’Espanya i va ser un enfrontament que va dividir els
1

governants, els mitjans de comunicació, l’opinió pública i els intel·lectuals del món.
Els governs feixistes (italians i alemanys) van veure l’insurrecció com un fre a l’expansió del
comunisme i ban ser els primers a manifestar la seva simpatia pels rebels i a enviar-los ajut militar.
L’opinió...