La guerra civil

Paula Caballero Santiago, 2 BAT
Tema 12- La guerra civil (1936-1939)
1. L’esclat de la Guerra Civil
1.1 Del cop d’Estat a la Guerra Civil
17 de juliol de 1936, el coronel Yagüe, cap a la Legió, es va aixecar en armes contra la República (Alzamiento Nacional), aquesta insurrecció es va estendre a la resta del protectorat marroquí. El 18 i el 19 de juliol les guarnicions militars es van unir alcop d’Estat, com també sectors falangistes i carlins. Franco des de Marroc es va dirigir cap a la península al capdavant de l’exèrcit. El govern republicà va trigar a reaccionar i els insurrectes s’havien fet forts a Pamplona, a Sevilla, a Castella la Vella i una part d’Aragó.
El 19 de juliol, Casares Quiroga dimití i va ser substituït per José Giral, el qual va dissoldre l’exèrcit i va lliurararmes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular. Una part de l’exèrcit i de les forces de seguretat es van mantenir fidels al govern amb la cosa que es va poder sufocar el cop militar.
La insurrecció triomfà a tota l’Espanya interior: Galícia, Andalusia, Sevilla i Saragossa. En canvi, va fracassar allà on les forces obreres i d’esquerres tenien molta presència: zonesindustrials del País Basc, Catalunya, Madrid, València, Astúries i Santander, així com una part de Castella, Extremadura i Andalusia.
Els insurrectes van preveure un pronunciament que permetia apoderar-se del govern i poder sufocar qualsevol oposició. Però la divisió de l’exèrcit i de les forces d’ordre públic, l’acció del govern i la resistència popular, van dividir el país en dos bàndols ques’enfrontarien en una guerra civil.
1.2 El fracàs de la insurrecció a Catalunya
El general Goded va encarregar-se del cop militar a Catalunya, on no hi havia gaire suport civil. Els partits com la Falange Española o els carlins tenien poca implantació. La Lliga Catalana no va participar en el complot ni li va donar suport; però la situació va obligar a fugir a molts dels seus dirigents, que van mostrarsuport a la causa franquista.
Els militars confiaven a repetir l’efemèride del 1934. Consideraven que la majoria de l’exèrcit hi participaria i que la Guardia Civil també. Això va fer que adoptessin una actitud de prepotència que es convertí en negligència en la preparació del cop. Facilità l’eficàcia de l’acció del govern de la Generalitat, la qual dirigí les forces policials contra els rebels: el18 i 19 de juliol la mobilització al carrer dels partís i sindicats d’esquerres van tenir un paper decisiu en la derrota de la rebel·lió. Goded va rendir-se i va haver un triomf popular.
1.3 La consolidació dels bàndols
Els insurrectes estaven dirigits per militars que tenien el suport de les classes altes i els sectors conservadors, els que s’oposaven a les reformes de la República. Tenien elsuport del nazisme i el feixisme italià i es definien com nacionals i catòlics. Els militars van manifestar la intenció d’imposar una dictadura militar que aturés el risc d’una revolució social. Un grup important volia imposar un règim feixista i els carlins esperaven la instauració de la monarquia tradicionalista.
Els lleials a la República estaven constituïts per les classes populars,organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. Eren anomenats “rojos”.
Al costat dels republicans s’hi arrenglaren les classes mitjanes i la burgesia il·lustrada, a més d’intel·lectuals i artistes. Defensaven la legitimitat republicana i les reformes del bienni d’esquerres i el Front Popular. La guerra civil és l’enfrontament entre els grups dominants de l’Espanya de la Restauració i elsgrups emergents obrers i burgesos que volien un sistema democràtic i un ordre social progressista. Les reformes republicanes eren necessàries per l’estat però atemptaven contra els privilegis dels grups dominants.
Per uns era indispensable transformar la societat i pels altres ho era per poder continuar tenint el domini.
1.4 La internacionalització de la Guerra Civil
La guerra civil va tenir una...