LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA

TEMA 1: LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
I LES CORTS DE CADIS
(EQUIVAL AL TEMA 4 DEL LLIBRE D’ECIR I VICENS VIVES)

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Abans de parlar sobre la crisi de l’Antic Règim, haurem de recordar què va ser l’Antic Règim.
“Antic Règim” és el nom que van donar els revolucionaris francesos al període anterior a 1789. Aquest període havia nascut en l’època feudal i escaracteritzava per:
Divisió de la societat en estaments jurídicament desiguals (societat estamental)
Economia de base agrària
Concentració de la terra en mans de la noblesa
Explotació senyorial de la terra
Monarquia absoluta
Aquest model entrarà en crisi i es transformarà en un altre:
Divisió de la societat en classes socials econòmicament desiguals (societat de classes)
Industrialització iliberalització de l’economia
Monarquia constitucional o república, però mai més monarquia absoluta.

A la desaparició d’aquest model hi van contribuir de manera molt important un seguit de revolucions:
Revolució anglesa “Gloriosa” (1688): final de la monarquia absoluta i sotmetiment del rei al Parlament.
Revolució americana(1776): Independència de les colònies britàniques i naixement dels EstatsUnits d’Amèrica.
Revolució francesa (1789): amb aquesta revolució França inicia un camí sense retorn cap a un estat que, bé en la seua forma republicana o bé en la monàrquica, s’alça sobre els pilars de la Il·lustració i del liberalisme polític.



Carles IV inicia el seu regnat en morir el seu pare Carles III en 1788. Era un home de caràcter dèbil i inepte per a governar. Estava totalment sotmèsa la voluntat de la seua dona Maria Lluïsa de Parma (recordeu la pintura de Goya “La família de Carles IV) i els seus ministres, en qui delega des de l’ inici del seu regnat tota l’activitat de govern.

El seu regnat va estar marcat per:
1) Els esdeveniments de la Revolució Francesa(1789) i la por a que la revolució s’escampara per Espanya (efecte contagi, efecte “guillotina”)
2) La Crisi deL’Antic Règim.
3) Guerres
contra la Convenció Nacional Francesa (1793-1795), guerra que va esclatar després de l’execució en la guillotina de Lluís XVI
contra Anglaterra, guerra en la que participava en aliança amb França i que acabarà amb la gran derrota franco-espanyola a Trafalgar (1805)
contra Napoleó, en la Guerra de la Independència espanyola (1808-1814)

Carles IV va dipositar elgovern de la monarquia en:
Comte de Floridablanca (1788- feb.1792): durant el regnat de Carles III havia estat un reformista il.lustrat, però ara el seu govern està marcat per la por al contagi revolucionari. Malgrat això, no evita que entren textos polítics francesos i fins i tot exemplars de la constitució de França de 1791.
Comte d’Aranda (feb-nov. 1792): inicia una etapa de coexistènciapacífica amb França, però quan es va produir la detenció del rei Lluís XVI de França aquesta postura va canviar.
Manuel de Godoy (nov. 1792-1808): Manuel de Godoy, extremeny, provinent de la baixa noblesa (hidalgos), escala ràpidament en títols i privilegis, des de la guàrdia Real (Corps) a Tinent General i duc de l’Alcúdia i Sueca. Aquest ascens estava relacionat amb els favors reials, especialment ambla reina, amb qui mantenia “relacions intimes”.
L’elecció de Godoy deixava clar també que els reis desconfiaven dels cercles nobiliaris de la Cort i que desitjaven trobar una persona fidel i sense lligams ideològics amb el reformisme il.lustrat.
De Godoy es diu que era un polític mediocre. Però la veritat es que hagué d’enfrontar-se a grans problemes:
Lluitar contra la introducció i extensióde les idees revolucionaries entre certes minories d’ intel·lectuals.
Al descontent de la noblesa i del poble, envers la seua persona, per l’acumulació de càrrecs i la crisi econòmica general (crisi de subsistència).
Al gegantisme polític de la figura de Napoleó, que minvava la vàlua política de ministres com Godoy que eren “ políticament mediocres però amb una gran capacitat de treball.”...