La Guerra Freda (2A Part) - Fallida Del Bloc Soviètic

TEMA 3. EL MÓN DESPRÉS DE LA II GUERRA MUNDIAL
2.- 4.- Els anys setanta de la guerra freda
A començament dels anys 70 el model de creixement econòmic que havia portat el món occidental a una etapa de prosperitat va començar a esgotar-se, i les economies capitalistes van entrar en una fase de recessió. El sistema capitalista es trobava de nou davant d'una profunda crisi econòmica. La recessióeconòmica va afavorir la contestació i el descontentament en molts llocs del món: la tensió entre els blocs tornava a aguditzar-se.
Si el model econòmic tocava fons, a nivell polític la Conferència de Hèlsinki (realitzada entre el 1972 i el 1975) va permetre a les dues superpotències arribar a acords que van seguir plenament vigents fins als anys noranta: va ser el fòrum diplomàtic que vareconèixer els resultats territorials sorgits de la Segona Guerra Mundial. D'alguna manera, s'havia acabat la provisionalitat generada per la guerra freda.
Al llarg de la dècada dels 70 es va produir una multiplicació dels focus de conflicte a tots els continents. A més, van seguir a l'Orient Pròxim les guerres àrabs-israelianes i la qüestió Palestina.
4.1.- L'expansió revolucionaria a Àfrica
Al'Àfrica, la presència cubana a Angola o el suport soviètic a règims socialistes, com el d'Etiòpia o el del Iemen, eren una clara evidència del canvi geostratègic i de l'augment de la presència socialista en detriment dels interessos nord-americans. Es van produir alguns conflictes fruit de la descolonització portuguesa (guerra civil angolesa) o de guerres interestatals (guerra de l'Ogaden entre Etiòpia iSomàlia, 1977). Conflictes armats que van comptar amb l'ajut dels revolucionaris cubans; fets que van alarmar Washington.
4.2.- La revolució sandinista
A Centramèrica, la contestació de la presència nord-americana va arribar al seu punt àlgid quan el Frente Sandinista de Liberación Nacional va fer caure al dictador Anastasio Somoza Debayle, que governava Nicaragua de manera corrupta. Als anyssetanta, aquest país era un altre aliat formal dels nord-americans, per la qual cosa Washington veia amb preocupació la insurrecció general decretada pel Frente Sandinista de Liberación Nacional que comptava amb importants suports socials. Finalment, els sandinistes van aconseguir agafar el poder el juliol de 1979, que el govern nord-americà va veure com una nova reedició de la revolució cubana,perillosament a prop del canal de Panamà. El règim sandinista mai es va arribar a sovietitzar ni tan sols es va declarar marxista.
El març d'aquell mateix any es va instaurar un règim marxista a la diminuta illa de Granada, situada al Carib. L'any 1983 l'illa fou envaïda per l'exèrcit estatunidenc per treure-hi del poder el govern marxista que havia arribat democràticament al poder.
4.3.- Elskhmers rojos
El Vietnam, ja unificat per la victòria del Nord el 1975, es va convertir en aliat dels soviètics, mentre que a Cambotja, sota el govern de Pol Pot, s'hi va instaŀlar un règim, el dels khmers rojos, que a partir del model revolucionari xinès volia radicalitzant-ne determinats aspectes: es va intentar agraritzar el país deportant la població de la capital al camp, es va assajar ladestrucció de l'estructura familiar tradicional i es van cometre purgues de població, qualificades moltes vegades com a genocidi.
El gener del 1979 tropes vietnamites van envair la veïna Cambotja i van derrocar el règim dels Jemers Vermells. Com a represàlia, al febrer, unitats de l'Exèrcit comunista xinès van atacar la frontera nord del Vietnam sense èxit. En qualsevol cas, la guerra va pujar la tensióentre Moscou i Pequín.
4.4.- El integrisme religiós
La revolució khomeinista va foragitar de l'Iran els interessos econòmics americans perquè l'afluència de riquesa pel petroli no es va distribuir socialment ni la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi ho va aprofitar per modernitzar el país. Ans al contrari es va concentrar en poques mans i a la capital, on en un període molt curt de temps va...