La Gènesis Dels Visigots A Hispania

La gènesis dels visigots a Hispania
A l’any 415 el rei visigot Ataülf va arribar a la ciutat de Barcino. Segurament en Barcino també hi havia la cort d’Ataülf i les seva gent. Però Barcino només era una ciutat insignificant dintre de la província de la Tarraconense. Tot i això era una ciutat ben emmurallada i amb una comunicació bona a nivell marítim amb el sud de la Gàl·lia i Itàlia. Ataülfva ser el primer rei visigot a Hispania, tot i que la seva estància va ser mínima.
Ataülf era gendre d’Alaric, però aquest últim va morir a Cosenza, de camí cap a Sicília i Àfrica amb el seu exèrcit el 410. Ataülf va redirigir la ocupació de Sicília a la Gàl·lia, no només per que havia mort Alaric, sinó pel problema intern bàrbar entre els pro romans i els anti romans. Ataülf va posar-se alservei d’Honori per combatre a Jovià i obtenir queviures i un territori. Això passà al 411 i demostra la necessitat dels bàrbars d’obtenir cereal, cosa que només l’administració central romana tenia la capacitat de proporcionar-lo de forma ràpida. El 412, Ataülf va vèncer a Jovià i a canvi, l’emperador li concedí el territori de Burdigalia (actual Bordeus), i tota la seva regió com a hospites del’Imperi. Però tot i obtenir un hospites, no arribaven els queviures pactats amb l’emperador segurament per la revolta d’Heraclià a Àfrica i que havia impedit el trasllat de l’annona a Itàlia (primavera del 413). A més, Ravenna insistia constantment a Ataülf la devolució de Gal·la Placídia.
Les promeses de queviures no es van complir i a més, Ataülf veia que l’Aquitània sola no era suficient, a mésde que no estava disposat a retornar a Gal·la Placídia i per això va decidir trencar la pau i preparar-se per una guerra contra Honori. La primera cosa que va fer Ataülf va ser elevar a Prisc Àtal com a nou emperador, així es guanyava la confiança de l’aristocràcia romana. Ataülf volia intentar tenir el recolzament de la societat gal·loromana enfront a Honori. Ataülf va intentar pressionar aHonori, però fou aquest últim qui va posar en escac a Ataülf enviant a Fl. Constantius. Aquest últim va bloquejar els ports de la Gàl·lia i la Tarraconense intentant ofegar econòmicament a Ataülf. Per sortir d’aquest conflicte, Ataülf va proposar el matrimoni amb Gal·la Placídia i així firmar la pau.
Amb el matrimoni Ataülf no només va ratar a l’emperador fins a l’extrem, sinó que a partir dellavors estava emparentat amb la casa imperial i el lligava amb Teodosi. Però a més, es va convertir amb el sogre de l’emperador i la seva descendència podia aspirar al tron imperial ja que Honori no tenia fills.
El problema sorgí quan Ataülf va veure que Ravenna no acceptava el matrimoni de cap de les maneres. La pressió de Constanci cada vegada va ser més gran i asfixiant ja que Constanci volia aPlacídia. El final a causa del incompliment dels romans amb els queviures, Ataülf va tenir que retirar-se de Narbona i sembla ser que Constanci, nomenat cònsol aquell mateix any del 414 per Honori, qui l’obligà a anar a Hispania i establir-se a Barcino. Per què a Hispania?, Per què a Barcino?. Constanci, al pressionar a Ataülf i el seu poble a establir-se a Barcino, el situava dins de l’orbitaromana (la Tarraconense estava encara sota control romà mentre que Sueus, Vàndals i Alans estaven establerts en les restants províncies de la diòcesis). El bloqueig per mar no podia continuar i, sobretot, el recolzament dels hispanoromans era menor. A la Gàl·lia s’havia manifestat, en ocasió del casament de Placídia, que tenia amics, seguidors i simpatitzants que en un moment donat li podien donarel seu recolzament. A Hispania, no. Tenia que aïllar-se, i decidí Barcino i no Tarraco. Era lògic ja que Tarraco era la capital administrativa de la província, el centre burocràtic legítim de l’emperador d’Occident, en el que li quedava a Hispania. Barcino era un lloc en el que el rei es podia establir sense problemes, en canvi anar a Tarraco, era portar a Ataülf a la capital simbòlica de la...