La història més bonica del llenguatge

Aquest llibre es divideix en tres parts. Aquestes parts pertanyen a tres entrevistes que fa la periodista Cécile Lestienne a tres experts en temes relacionats amb la lingüística.
Pascal Picq“Essent estricte, l'escriptura és l'única prova absoluta que els nostres avantpassats tenien llenguatge. Si el tema dels orígens de llenguatge és tan crucial, és perquè és consubstancial amb la mateixadefinició de l'home.” Aquesta afirmació de Picq és pot relacionar amb la definició de llenguatge que dóna Sapir: “El llenguatge és un mètode purament humà i no instintiu de comunicar idees, emocions idesigs mitjançant un sistema de símbols produïts voluntàriament. Perquè els animals tenen petits sistemes de comunicació però la diferència entre comunicació no verbal i el nostre llenguatge és lacreativitat, ja que el llenguatge permet evocar el desconegut però els animals es queden en el present de les coses concretes. A més el nostre llenguatge són signes arbitraris que permetran referir-nosa objectes en el temps i en l'espai.”
Així mateix gràcies a Pascal Picq he pogut entendre el concepte de doble articulació però també he comprès el que era l'arbitrarietat del signe.
“Els granssimis són capaços d'aprendre uns quants centenars de paraules. Les combinen associant com a tres o quatre mots. Col·loquen sistemàticament l'acció davant el verb.
Les competències socials i lacomplexitat de la vida en grup han requerit sistemes de comunicació més elaborats per transmetre més informacions.” Llegint Picq he descobert que: “gràcies a que els “primers homes”, s'havien de dispersarper aconseguir matèria per construir utensilis, però s'havia de mantenir la cohesió social, d'aquí ve la necessitat de comunicar. A més quan una població enterra els seus difunts accedeix a un sistemade representació simbòlic que implica funcions narratives i creatives pròpies del llenguatge.”

Laurent Sagart.

M'ha ajudat a augmentar el meus coneixements sobre el que és una llengua, que...