La Historia De Zahra - Hanan Al-Shaykh
Páginas: 9 (2162 palabras)
Publicado: 2 de abril de 2012
AL-SHAYKH, Hanan: La historia de Zahra. Londres, 1986.
1ª edició: Ediciones del Bronce, Barcelona, 1999.
Traducció de Antonio Padilla.
238 pàgs.
3
La
historia de Zahra, de l’autora libanesa Hanan al-
Shaykh, ens presenta la problemàtica sobre la identificació
i
la
autodefinició
femenina
dins
de
la
societat
àrab.
Partint del títol en sí mateix, elreferent a la tercera
persona implica un cert distanciament, una veu que ens
promet
desvelar
violació
de
els
la
secrets
seva
de
Zahra
i,
interioritat.
per
Aquesta
tant,
la
veu
és
independent de la que hi ha darrere de les altres escenes,
i a la vegada és el seu doble i el marcador de la automalaltia
nerviosa
que
sufreix
laprotagonista.
En
conseqü`encia, la narració es converteix en un acte de
traïció, de penetració i de violació de la seva intimitat.
La
novel.la
reuneix
les
temàtiques
feministes
de
les
escriptores àrabs actuals i la seva preocupació per la
recerca identitària de la dona i el seu auto-posicionament
en la societat.
L’inici de la traïció coincideix amb un fet fonamental
enla seva vida, el trauma que li causa la seva pròpia
mare, Fatmé. La narració comença precisament amb l’episodi
en què mare i filla s’amaguen darrere d’una porta en una
casa misteriosa on Fatmé concerta les cites amb el seu
amant. La mà de la mare roman ben subjecta a la boca de la
seva filla per ofegar els seus crits, per tal que el seu
adulteri
no
sigui
descobert
pel
seumarit
amb
les
conseqü`encies que aix`o podria comportar-li. Un rerefons
semiòtic batega darrere de les línies al ritme dels batecs
del cor de Zahra. El seu amagatall en la foscor darrere
d’una porta que està entreoberta es pot interpretar com una
metàfora de la posició de les dona àrab com a present però
4
a
la
vegada
absent,
entitats
invisibles
per
alsulls
patriarcals.
En un principi, la mare no s’esmenta com a tal. Zahra
es refereix constantment a ella com simplement “ella” o per
mitjà d’una part del seu cos, especialment la mà. La mare
queda reduïda a aquesta part, el que fa que es negui la
seva totalitat. La seva mà també adquireix un significat
simbòlic, ja que es converteix en l’instrument del trauma
de la filla, és el que asfixiai no l’ha deixa expressar-se
lliurament. Peró a la vegada Zahra es troba en un estat de
confusió i de pèrdua degut a la relació d’amor/odi que té
amb ella, condensa els seus sentiments cap a Fatmé en la
metàfora de la taronja i el seu melic:
“La observaba cuando estaba a mi lado y la estudiaba cuando
estaba a cierta distancia. Mientras mis ojos se clavaban en ella
con admiración, pensabaen lo mucho que deseaba tenerla a mi
lado, en las ganas que tenía de abrazarla, de tocar su rostro y
ver cómo sus ojos se fijaban en los míos. Quería desaparecer
bajo la tela de su vestido y fundirme con ella hasta que nos
convirtiéramos en un mismo ser. Y, sin embargo, cuando me venían
estos pensamientos, un estremecimiento de amargura me corroía al
instante. El odio y el dolor palpitabanen mi seno cada vez que
la desobedecía y me sentía rechazada por ella. El hombre se
convirtió en el centro de su vida; en torno a él no había otra
cosa que cenizas esparcidas por el aire”
El malestar infantil de Zahra es tradueix a través de
manifestacions psicosomàtiques, neurosi i nàusees. Des de
ben
petita
encobrir
la
s’ha
de
seva
fer
còmplice
infidelitat,de
això
la
fa
seva
que
mare
la
per
seva
innocència es perdi i es vegi forçada a una confrontació
amb la realitat adulta on haurà de lluitar amb temes com la
sexualitat des de ben aviat. A més es veu atrapada entre
5
els seus pares, que encarnen dos pols completament oposats:
d’una banda, la mare es pot interpretar com l’Orient del
matrimoni,
per
la
seva...
1ª edició: Ediciones del Bronce, Barcelona, 1999.
Traducció de Antonio Padilla.
238 pàgs.
3
La
historia de Zahra, de l’autora libanesa Hanan al-
Shaykh, ens presenta la problemàtica sobre la identificació
i
la
autodefinició
femenina
dins
de
la
societat
àrab.
Partint del títol en sí mateix, elreferent a la tercera
persona implica un cert distanciament, una veu que ens
promet
desvelar
violació
de
els
la
secrets
seva
de
Zahra
i,
interioritat.
per
Aquesta
tant,
la
veu
és
independent de la que hi ha darrere de les altres escenes,
i a la vegada és el seu doble i el marcador de la automalaltia
nerviosa
que
sufreix
laprotagonista.
En
conseqü`encia, la narració es converteix en un acte de
traïció, de penetració i de violació de la seva intimitat.
La
novel.la
reuneix
les
temàtiques
feministes
de
les
escriptores àrabs actuals i la seva preocupació per la
recerca identitària de la dona i el seu auto-posicionament
en la societat.
L’inici de la traïció coincideix amb un fet fonamental
enla seva vida, el trauma que li causa la seva pròpia
mare, Fatmé. La narració comença precisament amb l’episodi
en què mare i filla s’amaguen darrere d’una porta en una
casa misteriosa on Fatmé concerta les cites amb el seu
amant. La mà de la mare roman ben subjecta a la boca de la
seva filla per ofegar els seus crits, per tal que el seu
adulteri
no
sigui
descobert
pel
seumarit
amb
les
conseqü`encies que aix`o podria comportar-li. Un rerefons
semiòtic batega darrere de les línies al ritme dels batecs
del cor de Zahra. El seu amagatall en la foscor darrere
d’una porta que està entreoberta es pot interpretar com una
metàfora de la posició de les dona àrab com a present però
4
a
la
vegada
absent,
entitats
invisibles
per
alsulls
patriarcals.
En un principi, la mare no s’esmenta com a tal. Zahra
es refereix constantment a ella com simplement “ella” o per
mitjà d’una part del seu cos, especialment la mà. La mare
queda reduïda a aquesta part, el que fa que es negui la
seva totalitat. La seva mà també adquireix un significat
simbòlic, ja que es converteix en l’instrument del trauma
de la filla, és el que asfixiai no l’ha deixa expressar-se
lliurament. Peró a la vegada Zahra es troba en un estat de
confusió i de pèrdua degut a la relació d’amor/odi que té
amb ella, condensa els seus sentiments cap a Fatmé en la
metàfora de la taronja i el seu melic:
“La observaba cuando estaba a mi lado y la estudiaba cuando
estaba a cierta distancia. Mientras mis ojos se clavaban en ella
con admiración, pensabaen lo mucho que deseaba tenerla a mi
lado, en las ganas que tenía de abrazarla, de tocar su rostro y
ver cómo sus ojos se fijaban en los míos. Quería desaparecer
bajo la tela de su vestido y fundirme con ella hasta que nos
convirtiéramos en un mismo ser. Y, sin embargo, cuando me venían
estos pensamientos, un estremecimiento de amargura me corroía al
instante. El odio y el dolor palpitabanen mi seno cada vez que
la desobedecía y me sentía rechazada por ella. El hombre se
convirtió en el centro de su vida; en torno a él no había otra
cosa que cenizas esparcidas por el aire”
El malestar infantil de Zahra es tradueix a través de
manifestacions psicosomàtiques, neurosi i nàusees. Des de
ben
petita
encobrir
la
s’ha
de
seva
fer
còmplice
infidelitat,de
això
la
fa
seva
que
mare
la
per
seva
innocència es perdi i es vegi forçada a una confrontació
amb la realitat adulta on haurà de lluitar amb temes com la
sexualitat des de ben aviat. A més es veu atrapada entre
5
els seus pares, que encarnen dos pols completament oposats:
d’una banda, la mare es pot interpretar com l’Orient del
matrimoni,
per
la
seva...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.