La idea del emigrant


A la Til·lera tot havia seguit igual, un any rere l’altre, després d’esdevenir-se la novetat del servei militar de Basili, que va estar i tot a l’Àfrica: Vicent breguejant com sempre amb la dura terra, amb les solanades de la sega, amb la collita de la fruita, aidat per Basili, Basília i Vicenta, que ja festejava feia temps amb un llaurador del poble. La muller de Vicent, amb les seuesesparses i saboroses traïcions... La vida rutlava, vulgar, peresosa, anodina, una mica sòrdida.

L’únic que havia aconseguit elevar-se espiritualment és clar que era Àngel. Al tercer curs de carrera es va sentir amb prou forces per declarar el seu amor a Isabel Alberola i després comunicar-ho als seus pares, tot demanant-los perdó pel seu atreviment d’haver posat tant amunt el seu esguard, cosa queno tenia més excusa que el gran amor que sentia per la seua filla, feliçment correspost. Ell tenia en porta el servei militar, amb el fons procel·lós de la greu situació del Marroc. I això també el va inclinar a formalitzar la seua situació amb Isabel per por de perdre-la. No hi havia diferència de fortunes –don Frederic no tenia altra cosa que la casa on vivia (un pis confortable i luxós en laRambla Méndez Núñez) i la carrera, i el béns de la seua muller tampoc no eren res d’extraordinari: dos modestos pisos llogats a una moderada renda-. Si de cas, queia la balança una mica a favor d’Àngel, que tindria aviat la carrera i seria pel temps propietari del mig mas que corresponia al seu pare i s’havia fet una masada important, tot dins, és clar, de termes modestos. A més, tant don Fredericcom la seua muller eren autènticament lliberals i d’idees molt modernes en allò de les classes i les sangs, i sobretot vertaderament admiradors del gran talent i personalitat del jove, a qui auguraven un esdevenidor brillant. Així, doncs, van donar el seu consentiment a aquelles relacions que feien la felicitat d’Isabel i que s’establiren d’acord amb la rigidesa de costums que, tot i el seuliberalisme, imperaven també per a aquest cas en aquella casa, donat el context social inevitable.
[...]
L’admiració dels seus parents i conveïns d’Alcoleja, a l’assabentar-se d’aquelles relacions formals d’Àngel, pujà de punt així com el respecte que el jove mereixia en el seu poble. Qui més n’estava orgullós i se n’omplia la boca era Cristòfol l’estanquer, que ho contava a tots els qui volienoir-lo.

Enric Valor,La idea de l’emigrant. Ed. Tàndem








1. Comprensió del text [3 punts]
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
c) Identifiqueu i expliqueu les marques de modalització que hi ha al text. [0’5]
d) Identifica la tipologia textual especificant els tretscorresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. formalitzar: sorda o sonora?
2. renda: oberta o tancada?
3. respecte : oberta o tancada?
4. llogats a una moderada: sorda o sonora?
5. tot dins: sorda o sonora?

b) Digues quina funció sintàctica realitzen els sintagmessubratllats i substituïx-los per un pronom feble en l’oració.[1 punt]

1. comunicar-ho als seus pares (l.9)
3. es va sentir amb prou forces (l.8)
4. declarar el seu amor a Isabel (l 8)


c) Escriviu un sinònim dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen
al text. [1 punt]

1. breguejant (l.2)
2. aidat (l.4)
3.sòrdida(l.6)
4. les sangs(l.21)

d) Expressió ireflexió crítica [4 punts]

a) Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
b) El text reflexa un període històric anterior a la Guerra Civil Espanyola. Valora la situació de la narrativa en acabar aquest conflicte bèl·lic.



1.a.
El tema que dóna coherència al text d’Enric Valor és la vida a la Til·lera, centrat en el festeig d’Àngel i amb la intenció de...