La Iglesia Radica En Jesús

REVELACIÓ
































































assignatura: Revelació i Fe
Professor: Mn. Josep Puig
Alumne: Josep Mª Gràcia
Índex


1. REVELACIÓ EN L’AT..................................................................................Pàgina 2


1.1. Revelació patriarcal



1.2. Revelació mosaica



1.3. Revelació profètica



1.4. Revelació Sapiencial


1.5. Objecte i caràcter de la revelació veterotestamentària



2. LA REVELACIÓ EN EL NT .........................................................................Pàgina 3



2.1. La tradició sinòptica



2.2. Els fets dels Apòstols


3. LaRevelació a Sant Pau


2.4. Carta als Hebreus


2.5. Sant Joan: Evangeli i cartes


3. MODELS DE REVELACIÓ ...........................................................................Pàgina 5

1. Doctrina formulada

3.2. Història de la salvació

3. Experiència interior

3.4. Manifestació dialèctica


3.5. Presa de consciència


BIBLIOGRAFIA..................................................................................................Pàgina 8
1. LA REVELACIÓ EN L’AT


L’AT no posseeix cap terme tècnic per designar el que anomenem “revelació”, sinó que utilitza un llenguatge variat. Aquesta revelació es mostra com un encontre entre un que comunica i un altre que rep. La revelació també se’ns presenta com la intervenció per la qual Déu es vadonant a conèixer poc a poc a si mateix i el designi de salvació que te per fer complir en la persona del Messies la promesa que va fer a Abraham de beneir el seu poble escollit i per extensió a totes les nacions de la terra.


El mon oriental es servia de certes tècniques per intentar conèixer els secrets dels deus: endevinació, somnis, consultes de la sort, presagis etc. L’AT va conservardurant molt de temps alguna d’aquestes tècniques, purificant-les de les seves adherències o màgiques, per posar un exemple els hebreus van admetre que Déu podia servir-se dels somnis per donar a conèixer els seus desigs.





1.1. Revelació patriarcal



La revelació rep les seves primeres pinzellades amb Abraham i els patriarques. Els relats patriarcals no son “històrics” en elsentit modern de la paraula, no son biografies, ni mites, ni llegendes, sinó “relats populars religiosos”: ens volen fer compartir l’experiència d’un Déu de caire particular, ja que la revelació fonamenta l’experiència d’Israel com a poble creient. En la vida d’Abraham no hi trobem un coneixement sobre Déu, a la manera de Buda, sols una sèrie d’esdeveniments i de decisions provocades per Déu i laseva crida.





1 Revelació mosaica



La segona etapa decisiva de la revelació es va complir en l’esdeveniment viscut a l’èxode: un esdeveniment de salvació que allibera a Israel de l’esclavitud dels egipcis i que va acompanyat de l’autopresentació del seu autor. Al revelar el seu nom a Israel per mitja de Moisès, Déu revela no solament que existeix, sinó que és l’únic Déu il’únic salvador: “Jo soc el que soc” (Èx 3,14).


Déu pren partit per Israel, que és converteix en el seu elegit. Per l’aliança, Ihwh, provà a Israel el seu poder I la seva fidelitat.





1.3. Revelació profètica



La paraula va dirigida al poble; no directament sinó per uns “mitjancers”. Moisès, mitjancer de l’aliança i el decàleg, és el prototip dels profetes.Encara que Josué aparegui ja com el confident i portaveu de Ihwh, tan sols a partir de Samuel s’imposa el profetisme.


Els profetes anteriors al desterrament (Amós, Osees, Miquees i Isaies) son els guardians i els defensors de l’aliança i de la llei. La seva predicació és una crida a la justícia i a la fidelitat a Déu, però com Israel és infidel a les condicions de l’aliança, la major part...