LA IIª GM I LES CONFERÈNCIES ALIADES

LA IIª GM I LES CONFERÈNCIES ALIADES


Juliol – agost de 1935, VII Congrés del Komintern, Dimitrov marca la línia a seguir davant la creixent onada feixista en una doctrina imposada per la URSS: proposa l’aliança de fronts populars, amb els que es pretén arribar a la dimensió més gran possible. Darrere els fronts populars no hi havia una proposta de caire revolucionari.
En aquest moment laCEDA i Lerroux governen la Segona República, autors d'una contrarrevolució legislativa, i a Portugal ja governava Salazar. Els demòcrates semblaven necessitar aquesta coalició defensiva.
L’estratègia URSS-Komintern es manté fins el 23 d’agost de 1939, quan se signa el pacte amb Alemanya que causà sorpresa entre totes les forces democràtiques i antifexistes europees, i ocasionant una primeracrisi de consciència entre la militància comunista. El pacte només se sap que ha estat signat ja que moltes clàusules eren secretes; quan el 21 de juny de 1941 comença la operació Barbarroja, la URSS divulga les clàusules del pacte.
La pau de Versailles quedà desfeta amb l'Anschluss (març de 1938) i a més, França i Gran Bretanya, havien impulsat la política d’apaivagament, que arribà fins l’invasiónazi de Polònia (setembre de 1939). Els nazis saben que pel pacte Von Ribbentrop-Molotov la URSS no actuarà en favor de les potències occidentals; a més, la URSS, paradigma dels drets dels pobles, ... admet que durà a terme un expansionisme sobre Polònia i les Repúbliques Bàltiques.
Els militants comunistes de l'Espanya de Franco o de la Itàlia de Mussolini quedaren desemparats i indignats alveure que els interessos d’estat de la URSS prevalien sobre l’internacionalisme proletari. Stalin donà unes raons oficials bastant subjectives:
Acusà França i GB de propiciar el comitè de no intervenció que matà la II república espanyola i a Txecoslovàquia.
França i GB, de forma irracional, toleren l’Anschluss i l’agressió de Mussolini sobre Abissínia (1936) i Albània (1939).
El pacte serviaper amparar la URSS ja que les potències occidentals no volien acostar-s’hi per frenar Hitler.

La IIª GM és per la URSS un conflicte imperialista i per tant s’havia d’aprofitar per reconstruir les estructures econòmiques i per expandir el comunisme. Entre 1936-38 es produeixen els Processos de Moscou, fet que deixa les mans lliures a Stalin per signar el pacte Von Ribbentrop-Molotov, dividint elsantifeixistes que es reuniran per última vegada el 1935 en un congrés de la Komintern (dissolta el 1943).
El que generà l'agressió alemanya a la URSS és una recuperació de l’esperit frontpopulista a nivell de forces polítiques i socials, i convertí la URSS en aliat de França, GB i, més tard, dels EUA. A més, rehabilità Stalin com a gran estratega en la política internacional ja que guanyà tempsamb el pacte per preparar-se (era mentida): si hagués estat així l’exèrcit no s’hauria desfet, no hi hagués hagut la tàctica de la terra cremada,...

ELS PACTES

1.- Carta de l’Atlàntic (agost de 1941). Primer moment en què els aliats desenvolupen una estratègia compartida; fou una trobada entre Roosevelt i Churchill per arribar a uns acords de cooperació i tenia com a precedent la Llei deCrèdits, Préstecs, Lloguers i Arrendaments (març de 1941).
Això tindria una continuïtat en les converses fins la fi de la guerra a Europa, dibuixant-se una cooperació sense fissures i gestant alhora un trencament (aliats-URSS). Març de 1941, ja s'evidencia que la GB no cediria als bombardejos del III Reich; Churchill, primer ministre des de maig de 1940 i conservador empedernit, mobilitzà elsbritànics per resistir. Roosevelt, president des de 1932, fou el representant de la correcció de les destrosses del crack de 1929 i de la victòria dels EUA a la IIª GM.
Els EUA es comprometien a cedir diners, avituallament,... a GB en condicions molt favorables per aquesta, que havia de tornar-ho a l'acabar el conflicte a interès molt baix i a llarg termini. EUA no havia entrat en guerra però es...