La il·lustració a Mallorca

LA IL·LUSTRACIÓ A MALLORCA
–

BONAVENTURA SERRA I LA IL·LSUTRACIÓ MALLORQUINA

“Palma, 1728 – 1784.
Doctor en drets (1748), fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de Mallorca (1752) i cronista
general del regne. Participà en la creació de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País.
Publicà només Glorias de Mallorca (1755), que fou durament criticada pel caputxí Gaietà deMallorca, i deixà inèdites moltes obres de temàtica diversa, jurisprudència, ciències geogràfiques,
històriques i naturals referents a les Illes. Hom pot destacar Recreaciones eruditas, on fa una
destacada defensa de la llengua "lemosina", Flora balearica, amb noms vulgars —en català i en
castellà— de les plantes i citacions de localitats, i Descripción histórica y geográfica del Reino deMallorca.”1
Bonaventura Serra es nodrí de tres corrents principalment: el lul·lisme, el classicisme i la “cultura
dirigida”. Serra defensava que s'havien de saber totes les ciències que tenien connexió i relació
entre elles mateixes, fet defensat per altres històrics com Quintilià.
L'actitud crítica de Serra no fou mai desenvolupada envoltant de la societat mallorquina de l'època,
sinó que esmanifestà adversari del diletantisme 2. Els motius eren evidents: no es pot rectificar una
tradició que un mateix havia assumit. Serra lluità contra el diletantisme en càrrecs de responsabilitat
com el de cronista, el qual ell ocupà a partir de 1759.
El fet que el nombrassin cronista suposà que assumís la responsabilitat d'adquirir nous
coneixements de forma continua, per tal de donar exempleals possibles successors i que la tasca a
fer no resultàs en cap moment un impediment per a ell.
Al llarg dels anys Bonaventura Serra defensà amb força el pensament lul·lista, encara que a vegades
caigué en algunes contradiccions, fet que fou aprofitat pels detractors del lul·lisme per intentar
tombar la idea base; no obstant no ho aconseguiren.

1 Enciclopèdia Catalana (enciclopèdia.cat)
2Diletantisme: Persona que conrea un art o branca del coneixement sense una preparació seriosa, no metòdicament,
no per professió. (DIEC)

–

L'ÚS POLÍTIC DE LA PREMSA, ELS LECTORS I LES FONTS. IDEOLOGIA.

La premsa de l'època més estudiada ha estat, divida per ideologia:
–

liberals:
–
–

–

Aurora Patriótica Mallorquina,
Antorcha,

servils:
–

Semanario Cristiano-Político deMallorca,

–

del pare Ferrer i Bauçà: Diari de Buja, Nou Diari de Buja i Lluna Patriótica
Mallorquina,

–
–

Amigo de la Verdad.

discrepància d'opinió segons l'estudiós:
–

Diario Político de Mallorca, Moliner Prada opina que és liberal, mentre que
Herrero que és Servil;

–

Diario de Mallorca, Roura i Oliver el consideren servil i Moliner liberal;

–

Semanario Políticode Mallorca, Roura creu que és liberal mentre que
Moliner servil;

–

Diario de Palma, Roura opina que és liberal i Oliver, Moliner, Alemany i
Prada servil.

Entre aquesta disparitat de criteri es troba una opinió eclèctica d'un grup d'investigadors.
“Entre ambos grupos desempeñan un papel ecléctico dos periódicos más informativos que de
opinión, el Diario de Mallorca y el Diario dePalma. A lo largo de su existencia toman diferentes
partidos según las circunstancias y las polémicas entre los dos grupos anteriores” (Díaz et alia
1976:312).
Segons Roura, la premsa era més una eina d'opinió que d'informació. Cal destacar que fins i tot,
depenent dels anys, hi hagueren disputes de caràcter fort i aquestes foren usades amb finalitats
polítiques de forma clara. Antoni-LlucFerrer remarca el fet que la taxa d'analfabetisme a l'època era
elevat, i a més, si es suma el desconeixement de la llengua castellana, el públic lector es redueix a
un grup de gent prou reduït, fet que comportava que la majoria compartissin uns valors socials,
creences, ideals, etc. El fet que la major part de la premsa fos escrita en castellà, tal com passa avui
dia, suposava que aquesta fos...