La Ilustración

La Il·lustració (http://www.enciclopedia.cat)
|
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l'hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa delpoder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant. |
Continuació crítica superadora del barroc (de Descartes a Galileu o Newton), el moviment, originat a la Gran Bretanya, s'estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s'esbatanà en la seva forma més plena, l'enciclopedisme— i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica delsintel·lectuals i mitjançant societats cientificoliteràries (des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques), la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions. Es proposava d'il·luminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un instrument més per a adquirir que no pas per a posseir (sapere aude, libido sciendi). Amb ella hom lluita, tolerantment i através del llibertinatge intel·lectual antimetafísic (freethinkers) i moral anticonformista (curiosité i uneasiness que porta al desfogament de la passió), sense ambicions totalitzadores en el terreny de la teoria, per a assolir la felicitat general. Aquesta, considerada com a natural, individual i necessitada de càlcul, és progressivament conceptualitzada en els diversos terrenys: utilitat i plaeren el de l'ètica, interès en el de la psicologia, profit en el de l'economia. Aquesta felicitat general s'oposa a la teoria del bé comú, pròpia del feudalisme, com, a la darreria de la Il·lustració, s'oposà a la teoria de la comunitat de béns. Tot això es concretà en els diferents àmbits. La superstició, les formes de religiositat tradicionals i basades en la revelació foren combatudes des deposicions deistes o atees; anàlisi i inducció foren els procediments emprats per a conciliar el positiu i el racional a través de formes sensualistes i empiristes; la relativització dels principis conduí, així, en unió de l'organicisme i de la dinàmica, a plantejaments predialèctics, al refús de la transcendència i al materialisme; el conjunt, unit a un extraordinari interès per les ciènciesfisicoquímiques i biologiconaturals, originà alhora un gran progrés en el terreny tècnic i un vitalisme preevolucionista. La teoria política, des del jusnaturalisme, creà el principi del sobirà subordinat a la nació, de manera que el súbdit passà a ésser ciutadà; i això, unit a la doctrina del contracte social, portà a plantejaments republicans i anticolonialistes. El pensament econòmic, sorgit delmercantilisme, dugué a la fisiocràcia, el liberalisme i determinats presocialismes.

La Il·lustració als Països Catalans
Als Països Catalans el redreçament econòmic i àdhuc polític que hom pot detectar a la darreria del s XVII era una premissa òptima per al desenvolupament d'un moviment il·lustrat de certa volada. Emperò, l'opressió cultural i l'absolutisme polític dels Borbó arran de llur victòria enla guerra de Successió féu que els Països Catalans restessin al marge del principals corrents il·lustrats europeus, que hi arribaren només d'una manera indirecta. Al Principat els reflexos principals de la Il·lustració es produïren a Barcelona i, gràcies a la creació de la universitat, a Cervera. Ací es destacà Finestres en el camp del dret, i els jesuïtes Aimeric i Cerdà en filosofia i Gallissà iLarraz com a humanistes. El criticisme històric apareix vinculat a Bellpuig de les Avellanes: J. Caresmar, J. Pasqual i J. Martí aportaren llur treball ingent al coneixement històric de l'Església catalana. A Barcelona cal destacar l'Acadèmia de Bones Lletres, centrada en la història catalana (J. Caresmar, A. de Capmany), que actuà generalment en castellà. La Junta de Comerç de Barcelona...