La imaginació és un refugi o un estímul de la llibertat?

La imaginació és un refugi o un estímul de la llibertat?

En un dilema s’ha de tenir clar sobre què s’està debatint, per tal de saber segur què defensar; per això s’ha de conèixer el significatdels diferents conceptes. Si busquem en un diccionari el que significa imaginar o imaginació, trobarem que és la “creació d’imatges mentals a partir d’anteriors percepcions”, ja sigui combinant lesimatges ja existents a la natura o reorganitzant-les. Però des del meu punt de vista, la imaginació és allò que ens condueix a la fantasia i la ficció a través de la invenció d’un món irreal on tot ho femal nostre gust. Un refugi és allò que ens “protegeix d’un perill o una situació” i, per contra, un estímul és el que ens ajuda o que ens fa “fer front a una situació o assolir una determinada acció”.En aquest cas, totes aquestes paraules giren en torn de la llibertat, que, segons un punt de vista filosòfic, significa la “capacitat del éssers humans per decidir” que fer, en que creure, comcomportar-se...
Seguint, doncs, el significat de les paraules esmentades amb anterioritat i la pregunta formulada com a encapçalament de la dissertació, opino que la imaginació, més que un estímul, és unrefugi de la llibertat.
Des d’un punt de vista contrari a la meva tesi, la imaginació és el que ens ajuda a tenir esperances, a obtenir la llibertat d’una forma espiritual, per sobre de les lleis de lasocietat en que vivim. Però la llibertat, com ja he explicat anteriorment, és la capacitat de decidir i les decisions les hem de prendre en un context real, no espiritual, i, per tant, han de seguiruna sèrie de lleis i normes. Per exemple, podem imaginar un món on el menjar no costa ni un cèntim d’aconseguir, segons el principi que tothom té dret a un menjar digne ja que és una necessitatbàsica, i posar-ho en pràctica i no pagar res. El més probable és que et tanquin per robar davant la llei, però, a més, estàs perjudicant els negocis dels altres, fent que no es guanyin la vida i que no...