La Indústria De La Televisió

Comentari del llibre “La industria de la televisió”

Ramon Colom, l’autor d’aquest llibre, va néixer el 27 d’agost de 1952. És un periodista espanyol que va començar a treballar a Radio España de Barcelona al 1973 com a presentador de programes musicals i redactor d’informatius. Al 1974 va començar a treballar en televisió, amb el programa infantil La semana. Més tard (1975), s’incorpora alprograma Informe Semanal, el qual va arribar a presentar i dirigir (1980-1987). El 28 de febrer de 1990 es anomenat Director General de Televisión Española, càrrec que va ocupar fins al 30 de juny de 1996. Després va ocupar el càrrec de director de continguts i programació de Vía Digital fins a l’any 2002 i, actualment, és el president de la productora de continguts audiovisuals Sagrera TV, càrrecque compagina amb la seva activitat al capdavant de Millenium, la seva activitat docent a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la universitat Ramon Llull i la seva col·laboració a la revista Fotogramas.

En aquest llibre, Ramon Colom tracta d’explicar-nos el complex sistema que envolta tota la indústria de la televisió. En primer lloc, ens parla del complicat procés delmesurament de les audiències i de la seva importància alhora de conèixer el públic televisiu i programar una graella televisiva en funció d’aquest i els seus interessos i el perquè de fer tot això. En segon lloc, ens ensenya els mètodes i tècniques per programar amb èxit tant en una televisió pública com en una de privada, així com repassa una mica la història de la programació. Tot seguit, el llibre secentra en resumir el conjunt de lleis més importants que regulen la indústria de la televisió a Espanya i com s’organitzen internament les cadenes de televisió. Per acabar, l’autor ens parla del model audiovisual als Estats Units, un model regulat en la seva totalitat per l’FCC (Federal Comunications Comission) i finalitza amb un estudi de l’actual i incipient món multimèdia, que estàintrínsecament arrelat a la nostra societat, l’anomenada societat de la informació.

El llibre resulta molt interessant tant si ho valorem des de la visió purament acadèmica i de formació com si es valora segons una visió professional, des del punt de vista empresarial. En el primer cas, resulta molt interessant per a un estudiant del món de l’audiovisual, com és el meu cas, conèixer què son i com esmesuren les audiències i per què es fa, com és l’organigrama empresarial d’una cadena de televisió i les funcions dels seus diferents departaments, les lleis de regulació de la propietat intel·lectual dels autors d’una obra audiovisual a Espanya i, entre d’altres, com està afectant la forta implantació d’Internet i les noves tecnologies multimèdia (vídeo a la carta, jocs en xarxa, video-trucades,podcasts, televisió al mòbil...). Des d’un punt de vista professional, resulten molt útils les tècniques per dur a terme una bona estratègia de programació televisiva que dóna el llibre, així com conèixer les lleis que protegeixen els drets de la teva obra audiovisual en el cas de ser-ne el creador o la implantació de les noves tecnologies de la informació que obren moltes possibilitats noves de mercatper a les empreses.
Tot seguir, i per fer breu resum del llibre, tractaré de mostrar els conceptes més importants que se’n extreuen de cada apartat.
En el primer capítol s’evidencia un fet que tots coneixem: la televisió forma part de les nostres vides, fins al punt de dedicar-hi molt més temps que a altres activitats considerades més profitoses, com llegir, escriure, escoltar música... Ésper això que és important conèixer què veu la gent a la televisió per saber com és la gent i que d’aquesta manera, les cadenes de televisió tinguin una oferta més atractiva i que la publicitat s’adeqüi més al tipus d’espectador per poder captar més quantitat de clients. L’Audiència es mesura amb uns aparells coneguts com a audímetres, que mesuren el temps, el canal i quina persona dels membres...