La industria audiovisual a europa

Israel Gordon López
PAC 2: La indústria audiovisual a Europa. Legislació Març/Abril, 2011 LLICENCIATURA EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (2n. Cicle) Consultor: Josep lluís Fecé

1. Introducció: Entrem en un tema que no està exempt de pol·lèmica, la llei de propietat intel·lectual. La llei s'actualitza com a resposta directa a la tendència de la web d'oferir aquelles obres audiovisuals en descàrregadirecta. A un foro sobre temes de P2P algú comentà que seria impossible viure a un món on totes les obres es descarreguin gratuïtament ja que ningú faria esforços per crear llibres, música o el que ens ocupa, cinema. Però és evident que no és un tema tan fàcil ja que la llei oculta llums i ombres, ja que d'altra banda els consumidors de material descarregat il·legal demanden que hi hagi -si s'had'optar per una modalitat de pagament- un equilibri entre el que s'ofereix i el que es paga. 2. La llei de la propietat intel·lectual enfront els autors Abans de la llei de la propietat intel·lectual del 2006, a l'article 31.2 1 podíem fer una copia privada sense ànim de lucre però amb la reforma 2 s'afegeix que la còpia únicament es pot fer quan s'hagi accedit a a la obra de manera legal i lacòpia no es faci per l'objectiu lucratiu ni col·lectiu. La pregunta així sería... Llavors, podem fer una còpia d'un film? Doncs, no, per que la llei es complementa amb l'article 270 del Codi Penal3 que ho considera un plagi. És a dir, baixar-se una pel·lícula seria una infracció directa de la llei ja que no posseïm la còpia original. En aquest punt és cert, que la llei afavoreix als1http://www.boe.es/boe/dias/1996/04/22/pdfs/A14369-14396.pdf 2http://www.boe.es/boe/dias/2006/07/08/pdfs/A25561-25572.pdf 3http://www.boe.es/boe/dias/1995/11/24/pdfs/A33987-34058.pdf

Israel Gordón López

Pàg 1

10/04/2011

autors ja que els protegeix davant la còpia, però posa traves a aquells que volen fer de la distribució via internet el seu cavall de batalla, ja que limita força el material dellicència gratuïta. I és evident que en el cas del cinema, on els autors, són diversos (guió, director, director de fotografía...), la llei potser afavoreix només a les companyies, a les productores i a les pàgines legals de descàrregues4. És força interessant la existència del terme compartir ja que es prohibeix aquest concepte. L'ús dels programes de decàrregues P2P no estarà il·legalitzat fins a que noes disposi del fitxer sencer a l'ordinador, ja que els programes P2P processen els arxius en parts per després fusionar allò descarregat a l'ordinador. En aquest sentit la directiva de la CEE 5 diu que si es comparteix un tros d'arxiu no s'infringeix la llei. Infringiriem la llei per que no tenim l'original no per compartir. És un tema força controvertit ja que es tracta d'una llei molt ambiguaque tot i protegir als autors no ho fa amb la força d ela claredat expositiva, ja que prohibir directament el fet de la descàrrega aniria contra altres interessos, com per exemple, els de les operadores d'Internet que ofereixen cada vegada velocitats de descàrrega majors. També existeixen punts de xoc amb els fabricants d'aparells de gravació/reproducció i de suports òptics. En aquest cas, ésevident que s'ha desenvolupat una extensa indústria al voltant de les descàrregues (legals o il·legals) i que en aquest punt és cert que els autors no vegin satisfets al 100% les seves demandes. En aquest punt, i recollit d'aquesta manera que diem, el dret a la còpia privada sense permís de l'autor -sempre que no hi hagi ànim de lucre-; s'introdueix un cànon compensatori als suports de grabació (Cd,Dvd, cassettes, reproductors de MP3) i gravadors (càmeres, gravadores de CD/DVD, fotocopiadores...). I aquí el punt més controvertit. Una vegada més, els imports recollits han de ser gestionats per societats de gestió de drets com la SGAE. En aquest moment, és clar que ens trobem una vegada més una llei que de manera superflua protegeix als autors però que també i de manera molt més clara dona...