La industria sidrerurgica

La indústria siderúrgica espanyola ha experimentat si fa no fa, les mateixes vicissituds. Endarreriment tècnic, combustible car o de mala qualitat i un mercat de dimensions reduïdes van fer que lasiderúrgia espanyola, al llarg del segle XIX, no pogués competir amb productes anglesos, belgues o alemanys.
Els primers alts forns privats van sorgir a Lugo (Galícia). Concretament el 1794 i enSargadelos. Amb anterioritat, la Monarquia, per les seves necessitats d'armament, havia instal.lat alguns alts forns.
Més tard, la siderúrgia va passar a Andalusia. Seguint el model europeu d'alts forns alcarbó vegetal i afinació i laminació a l'hulla es van instal.lar plantes a Marbella (Màlaga) i en Cazalla de la Sierra (Sevilla).
Però l'hegemonia de la siderúrgia andalusa no va poder prolongar mésenllà del 1863, "Quan les fàbriques asturianes de Mieres (des 1852) i La Felguera (des 1859) van començar a treballar a ple rendiment.
La primacia d'Astúries es va deure a l'abundància d'hulla i demena de ferro al seu territori. Però aquesta primacia, després de la irrupció del convertidor Bessermer, va passar a Biscaia. En acabar el 1876 la Segona Guerra Carlina, alguns empresaris europeus pertal d'aconseguir mineral barat per als seus alts forns, van començar a instal.lar-se a la ria del Nervión. L'oferta apareixia així dividida entre els productors asturians i bascos. Va començar unagradual substitució dels convertidors Bessemer per altres sistemes de fabricació, difosos a Europa i EUA. Va aparèixer així el "forn obert" Martin-Siemens que millorava el mètode del Bessemer.
Es vaaccentuar l'hegemonia biscaïna al capdavant de la siderúrgia espanyola i es va concentrar tota la producció al nord. En l'època de la Gran Guerra, el primer productor siderúrgic d'Espanya era Biscaia,seguida d'Astúries i després Santander, Àlaba, Guipúscoa i Navarra.
Les fàbriques andaluses havien deixat de produir. I Alts Forns de Biscaia empresa creada el 1902, a partir de la fusió de dues...