La Infancia Recuperada

Fernando Savater comença preguntant-se quin sentit té avui en dia plantejar-se el fet de ensenyar filosofia a primer de batxillerat, es una perdua de temps? Es una cosa de nens?, no ens aportainformació, doncs, és realment útil?.

Resumint totes les critiques en contra, no serveix per res, perque en el fons els filosofs s'esforçen en parlar d'allo que no saven, Sócrates mateix ho deia en laconegudissima frase “només sé que no sé res”, però necessitem la filosofia, la necessitem per preguntar, preguntar coses que es donen per llògiques i evidents, però que sempre es preguntaran, com quisom? Que fem aquí? Perque vivim en aquesta situació i no en una altre? Però les preguntes filosòfiques són preguntes utòpiques, perque mai podran ser respostes, això no vol dir que no s'hagi d'intentartrobar resposta, el fet de buscar la resposta en ajuda a perfeccionar i millorar la preguntar, fent-la cada vegada més adecuada.

Savater ens clasifica lq comprensió en tres nivells: a) lainformació, que ens presenta els fets i els mecanismes primais del que passa. b) el comeixement, que reflexiona sobre la informació rebuda, jerarquitza la seva importància significativa i busca principisgenerals per a ordenar-la , i c) la saviduria, que vincula el coneixement amb les opcions vitals o valors que podem escollir, intentant establir com viure d'acord amb el que sabem. Savater col·loca laciència entre el nivell a) i el b), i la filosofia entre el b) i el c). Perque no hi ha informació propiament filosòfica, però si que hi pot haver coneixement filosòfic i ens agradaria arrivar a que hihagués saviduría filosòfica, es possible aconseguir tal cosa? I sobretot, es pot ensenyar?.

Savater utilitza un cuadre de El Bosco, el jardí de les delicies, per demostrar que la ciència només esfixaría en, per exemple, un analisi fisico-químic de la textura de la tela, o de la composició de la pintura, perque total, el cuadre és una cosa material, que pot ser mesurada, analitzada, pesada,...