La Influència Social. La Ola
A la pel•lícula La Ola podem veure aquest procés de normalització dia a dia. El primer dia quan el professor parla de l’autocràcia i la ideologia que aquesta representa va preguntar als seus alumnes si creien que era possible un nou govern totalitari a Alemanya. Tots van respondre que no era possible, tots tenien una predisposició negativa en quant al tema de l’autoritarisme. Peròpoc a poc podem veure com la majoria va acceptant aquest procés de normalització característic d’una autocràcia, inclòs aquells que al principi es resistien com el Kevin que marxa i després d’uns dies torna o els seus amics ( que es queden per la possible sanció) fins que arriba un punt en que només es regeixen per aquestes normes (dimarts: organització del grup, disciplina, creació d’un uniformeamb la camisa blanca, dimecres: creació d’identitat del grup mitjançant un nom: La Ola, dijous s’afegeix la norma de la salutació etc) Així es van creant normes que al principi ningú volia però que poc a poc van acatant de molt bon grau.
Dins d’aquestes normes socials, podem distingir les normes explícites es a dir, aquelles normes que tothom reconeix i que han estat transmeses de forma oral, iles implícites, aquelles que acatem de forma inconscient sin saber que són normes i que ningú ens ha comunicat ni oralment ni per escrit. A la pel•lícula podem veure les normes explícites en la disciplina imposada pel professor Wenger i el grup La Ola: per pertànyer al grup has d’anar vestit d’una manera concreta, has de fer una salutació concreta, has de defendre els símbols del grup, etc. Sino respectes aquestes normes estàs fora del grup (com la Karo i la Mona). Podríem considerar com una norma implícita el fet de portar la camisa fora de l’espai de l’aula, ningú obliga a portar-la a la festa de la platja, però és una manera de identificar-se amb el grup i gairebé tots els nois de La Ola la porten, també podríem considerar com norma implícita la defensa de tots els membres delgrup, tots són una unitat i com a tal s’han de defendre entre ells. Abans el Tim no tenia amics però al pertànyer a grup es veuen en l’obligació de defendre’l.
Al principi de la pel•lícula, davant la pregunta plantejada pel professor Wenguer: “Penseu que és possible un govern totalitari a Alemanya?”, els alumnes expressen de forma individual i amb total llibertat el seu parer i la seva oposicióvers l’autoritarisme, es a dir expressen la seva opinió com a éssers amb independència de judici i difícilment influenciables, però de mica en mica ens adonem que això no és així que tots, a excepció d’un parell de casos (Karo i Mona), son fàcilment influenciables per la totalitat del grup.
A la Ola veiem la influència majoritària , ja que podem apreciar com el alumnes deixen les seves ideesindividuals per a formar un sol grup que segueix unes normes socials (explícites i implícites), que comparteix les mateixes idees i comportaments, es a dir actuen i pensen amb uniformitat. Un exemple d’això el podríem veure en els dos nois que s’uneixen al grup el segon dia (tenen una manera de vestir diferent, amb jaquetes i pantalons de cuir i cabells amb crestes, però pel grup acaben posant-se lacamisa blanca), aquests dos nois també serien un clar exemple de conformitat, sota la pressió del grup canvien la seva manera de vestir. Segons Kelman podem distingir tres tipus de conformitat: submissió, identificació i interiorització. La submissió la podríem trobar en els dos nois amics de Kevin que, al principi, es queden al grup per por a suspendre l’assignatura o en Tim capaç de fer coses...
Regístrate para leer el documento completo.