La inmersió es posible

La immersió és possible" és un vídeo de divulgació pedagògica fet a l'any 1993 centrat específicament en els plans d'immersió lingüística. El documental es centra al Col·legi Públic Blasco Ibañez de la ciutat d'Elx. Es tracta d'un centre amb un alumnat principalment castellanoparlant i, per tant, resulta interessant analitzar els procediments i les tècniques d'aprenentatge que les mestres i elsmestres utilitzen a l'aula. Amb una duració de 22 minuts, el vídeo ens mostra una xicoteta introducció del context sociocultural i lingüístic del centre, ens proposa diverses metodologies didàctiques i, a més a més, ens permet conèixer les opinions dels pares i mares dels alumnes. Els alumnes que apareixen al vídeo són de P4, P5 i primer, segon i quint de l'antic EGB. 
En aquest treballanalitzarem, des del punt de vista pedagògic, dos seqüències del documental centrades en dinàmiques de classe. Descriurem els participants de cada dinàmica, el rol que assumeixen, com s'agrupen i el tipus d'activitat que desenvolupen. Per altra banda estudiarem la metodologia i els continguts lingüístics analitzant les intervencions del professor i de l'alumnat, les nocions i habilitats lingüístiquesassociades, i a més a més incidirem en les funcions comunicatives i la tipologia textual.

A la primera seqüència  vorem un exemple metodològic destinat a l'assimilació d'un vocabulari determinat i com, amés a més, es treballa per a que aquest vocabulari deixe de ser passiu i es converteixi en actiu. Aquesta escena, que podem vore al minut 7 de vídeo, està emplaçada a un aula amb alumnes de 4 anys icomença amb tots les xiquetes i els xiquets disposats en fila índia i amb la mestra designant uns encarregats per a fer diverses tasques: dur la tovallola i repartir el sabó. Observem com la mestra empra una rutina prèviament establerta on tots els alumnes coneixen quina tasca han de fer i com han de fer-la: els xiquets i les xiquetes repeteixen el nom de diverses accions amb la docent mentre fanels moviments corresponents a les mateixes.
Cal destacar que la mestra sempre parla en valencià tot i que permet que els alumnes parlen en castellà. No penalitza l'us d'un altra llengua, i utilitza un to de veu afectiu i familiar per a crear un ambient agradable. El vocabulari es el propi per a uns alumnes d'infantil i, com hem anomenat abans, s'utilitza la reiteració per a que els alumnesadapten aquestes noves paraules al seu vocabulari. Per altra banda, els alumnes estan sempre pendents de les indicacions de la mestra i interactuen amb ella de forma alegre i continuada. Aquestos es troben clarament motivats, i tenen una adequada predisposició a totes les indicacions que reben per part de la docent.
Parlant de la metodologia, trobem funcions comunicatives com la informativa, la gestióde formules socials, l'ús d'accions, i la metalingüística. Es treballen totes aquestes funcions, ja que s'explica una acció, es demana permís per fer-la, es treballen les accions que l'envolten i, a més a més, es reforça el vocabulari associat a aquesta acció La tipologia textual té una forma expositiva i, de les quatre habilitats lingüístiques bàsiques únicament es tracten dos: escoltar i parlar.Així, sols tenim un canal de comunicació: l'oral.
Com a valoració general hem de dir que, tenint en compte l'edat i la maduresa dels xiquets i de les xiquetes, aquesta activitat aconsegueix dinamitzar l'ambient a l'aula i generar un ambient propici per a l'aprenentatge lingüístic proposat. En la nostra opinió les rutines com la que hem analitzat són sempre adequades en aquest tipus de treball i,combinades amb jocs, cançons i balls, conformen les eines bàsiques en l'ensenyament infantil.

La segona seqüència que analitzarem es troba al minut 3 del documental, i està ambientat igualment en una aula amb alumnes de 4 anys.  Es tracta d'una activitat que treballa l'aprenentatge de vocabulari utilitzant suports visuals i escrits, repeticions i on es treballa en assemblea. 
La mestra...