La Inmortalitat Del Vampir

“Lucy se hallaba dentro del ataúd,
exactamente igual a como la vimos el día
de su entierro y, cosa extraña, con una
belleza mucha más radiante que entonces;
apenas pude creer que estuviese muerta.”

Dràcula, Bram Stoker.

“Sus labios eran rojos, su aspecto era libre,
sus rizos eran tan amarillos como el oro,
su piel era tan blanca como la lepra.
Ella era la pesadilla,la-muerte-en-vida
que espesa la sangre del hombre con el frío.”

Entrevista con el vampiro, Anne Rice.

Introducció.
El vampir conscientment o inconscientment és present en l’actualitat. Tots tenim una imatge d’aquest ésser imaginari dins la nostra ment. Tot i així ha evolucionat al llarg del temps i la concepció de vampir no sempre ha estat la mateixa. El que pretenem amb aquest treball ésaprofundir en la visió que s’ha tingut al llarg dels segles d’aquest personatge, veure com ha anat canviant des de l’època clàssica fins als nostres dies, quin procés d’evolució ha patit i el perquè de la imatge que segurament ens estem fent tots ara mateix d’aquesta figura nascuda de la ficció.
També volem analitzar com ha estat tractat en totes aquestes etapes, com a monstre o com a home També hemanalitzat com s’ha concebut aquest personatge en aquestes etapes. Si bé per una banda s’ha tractat estrictament com un monstre, com una criatura purament nascuda de l’imaginari, de la ficció; per l’altra, el vampir s’ha popularitzat fins al punt d’”humanitzar-lo”.
El segle XIX, el Romanticisme va ser el moviment artístic que va potenciar aquest personatge i és per això que una part importantd’aquest treball s’ha acostat a aquest corrent. L’atracció cap al misteri, la foscor, els relats de terror, el món medieval de castells, comtes, etc… són característiques de les èpoques romàntica i, a la vegada decadent, que coincideixen amb la figura del vampir.
La recerca ha estat bàsicament bibliogràfica ja que es tracta d’un personatge literari. Amb tot, el tractament d’aquest personatge per partdel cinema ens ha proporcionat força material d’estudi, i és que la popularització d’aquest personatge al segle XX té les arrels en el naixement de l’anomenat Setè art. De fet, la literatura i el cinema van estretament lligades com a disciplines que creen històries fictícies i, per tant, personatges. És obvi que entre literatura i cinema sempre hi ha hagut influències constants com a disciplinesnarratives. De fet, l’etapa cinematogràfica de l’expressionisme alemany que hem analitzat es basa en la recuperació dels tòpics romàntics. Així mateix, ens interessava molt la presència del vampir en l’actualitat. En aquest aspecte, doncs, ens hem centrat en les noves tecnologies i per veure quin concepte té la gent del carrer d’aquesta criatura, del mite. És per això que hem subratllat elsaudiovisuals com els videojocs o els jocs de rol, camps de rigorosa actualitat en què una figura tan ancestral com el vampir s’hi ha sabut adaptar a la perfecció.
La idea de fer aquest treball es va originar després de reflexionar i mantenir converses amb diverses persones sobre aquesta temàtica. Vam plantejar-nos què sap realment la gent sobre el vampir i ens vam proposar fer aquest treball per tal quees pogués conéixer de més a prop aquesta figura i, al mateix temps, trencar els tòpics. Cal dir també que és un tema que sempre ens ha apassionat des de la infantesa i ha estat molt present en la nostra vida quotidiana per influència d’alguns famíliars pel que fa a la literatura i cinema fantàstics. A més, hem cregut que la imatge del vampir és molt interessant perquè si bé es va originar al’antiguitat clàssica, ha passat per totes les etapes artístiques.
Un altre motiu per fer aquest treball ha estat la recerca en diferents àrees del personatge. Tot i que bàsicament hem partit del vampir com a criatura literària i pròpia del folklore (perquè de fet és el seu origen), el treball ens ha permès investigar altres camps com el cinema, els videojocs, la música, les arts pictòriques, etc....