La Isla de las Flores (cat)
Páginas: 2 (436 palabras)
Publicado: 18 de mayo de 2014
La Isla de las Flores
Déu no existeix a l’Illa de les flors. L’ésser humà, aquell animal amb un cervell encefàlic i amb polze oposable ha estat capaç de controlar la natura i tota la restad’elements, però no a ell mateix.
El Sr. Suzuki per exemple planta tomàquets i els ven al supermercat. El Supermercat el remunera amb diners els quals es vàren inventar al s.XV per un Jueu com era Jesucrist(el Déu majoritari).
La Senyora Adita, per la seva banda, ven perfum que s’extreu de les flors. Això li permet guanyar diners per anar al supermercat i comprar tomàquets per poder cuinar per a laseva família. N’hi ha un que esta malmès i per tant el llença a la brossa, que a la vegada conté gèrmens que provoquen infermetats.
Aigua, illa, flors, perfum, diners.
El tomàquet que la SenyoraAdita llençà a la brossa arriba a l’Illa on un terratinent és l’amo d’un terreny on hi té porcs. Els dóna de menjar els restes orgànics on s’hi barreja paper amb el qual al col·legi Anchena es fan elsexàmens.
L’amo del terreny dóna a les persones pidolaires de l’illa 10 minuts per a que puguin recollir el que els sobra als porcs.
Cesio: sueño
No tenir diners ni amo ens fa lliures. Lliureve de llibertat que és la paraula que alimenta els somnis humans però ningú sap explicar-la ni es conta.
El reportatge de “la Isla de las Flores” tracta de forma àcida i contundent quina haestat la involució social provocada per la humanitat envers el desenvolupament i les seves conseqüències. És un reflex de com el creixement i l’evolució que suposadament creen riquesa i benestarprovoquen per una altra banda misèria i classes socials amb disparitat d’oportunitats i somnis.
Jo crec que la reflexió proposada fa ja 30 anys segueix vigent i creix amb força. Malgrat estem vivintl’època més pacífica de la història i l’assoliment d’un status quo pel qual la població de classe mitjana té accés al què hem anomenat l’estat del benestar, el món es regeix encara per una estructura...
Déu no existeix a l’Illa de les flors. L’ésser humà, aquell animal amb un cervell encefàlic i amb polze oposable ha estat capaç de controlar la natura i tota la restad’elements, però no a ell mateix.
El Sr. Suzuki per exemple planta tomàquets i els ven al supermercat. El Supermercat el remunera amb diners els quals es vàren inventar al s.XV per un Jueu com era Jesucrist(el Déu majoritari).
La Senyora Adita, per la seva banda, ven perfum que s’extreu de les flors. Això li permet guanyar diners per anar al supermercat i comprar tomàquets per poder cuinar per a laseva família. N’hi ha un que esta malmès i per tant el llença a la brossa, que a la vegada conté gèrmens que provoquen infermetats.
Aigua, illa, flors, perfum, diners.
El tomàquet que la SenyoraAdita llençà a la brossa arriba a l’Illa on un terratinent és l’amo d’un terreny on hi té porcs. Els dóna de menjar els restes orgànics on s’hi barreja paper amb el qual al col·legi Anchena es fan elsexàmens.
L’amo del terreny dóna a les persones pidolaires de l’illa 10 minuts per a que puguin recollir el que els sobra als porcs.
Cesio: sueño
No tenir diners ni amo ens fa lliures. Lliureve de llibertat que és la paraula que alimenta els somnis humans però ningú sap explicar-la ni es conta.
El reportatge de “la Isla de las Flores” tracta de forma àcida i contundent quina haestat la involució social provocada per la humanitat envers el desenvolupament i les seves conseqüències. És un reflex de com el creixement i l’evolució que suposadament creen riquesa i benestarprovoquen per una altra banda misèria i classes socials amb disparitat d’oportunitats i somnis.
Jo crec que la reflexió proposada fa ja 30 anys segueix vigent i creix amb força. Malgrat estem vivintl’època més pacífica de la història i l’assoliment d’un status quo pel qual la població de classe mitjana té accés al què hem anomenat l’estat del benestar, el món es regeix encara per una estructura...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.