La joia

8. La meditació que vaig fer ahir m’ha omplert l’esperit de tants dubtes que ja no m’és possible, des d’ara, d’oblidar-los. I tanmateix, no veig de quina manerapodré resoldre’ls; i com si de cop i volta hagués caigut en aigües molt profundes, estic tan desconcertat que no puc ni tocar el fons amb els meus peus, ni nedarper mantenir-me a la superfície. Faré un esforç, no obstant això, i seguiré novament la mateixa via que vaig agafar ahir, allunyant-me de tot allò que em faciimaginar el més mínim dubte, de la mateixa manera que si sabés que això és absolutament fals; i continuaré sempre per aquest camí fins a trobar alguna cosa certa, o, simés no, si no puc fer res més, fins a saber amb certesa que no hi ha res de cert en el món.
Arquímedes, per fer sortir la Terra del seu lloc i traslladar-la a unaltre, només demanava un punt que fos ferm i immòbil: així podré concebre grans esperances si sóc prou afortunat per trobar només una cosa que sigui certa iindubtable.
Certesa: convenciment subjectiu de la veritat d’una proposició. Tot i que es planteja en termes subjectius, en el procés de dubte metòdic és l’únic criteriper assolir veritats sòlides.
El procés de dubte metòdic ha tingut com a resultat l’eliminació de tots els coneixements, fins i tot els més elementals. PeròDescartes confia en trobar una primera veritat per, a partir d’aquesta, poder sortir amb seguretat de l’absoluta incertesa, començant a construir els fonaments nousdel coneixement humà. Descartes estableix una analogia entre a aquesta veritat que busca amb el punt ferm que reclamava Arquímedes per moure la Terra.