La Literatura Comparada

LA LITERATURA COMPARADA I LA SUPRANACIONALITAT DELS ESTUDIS LITERARIS

La literatura comparada és una disciplina d’anàlisi d’una literatura en relació amb altres
tradicions literàries, però també amb d’altres productes culturals. Des dels seus orígens, ha estat una disciplina definida fonamentalment com aquella branca de la investigació literària que s’ocupa de l’estudi sistemàtic de conjuntssupranacionals. És així fonamentalment perquè la literatura comparada neix amb la voluntat de transcendir les limitacions nacionals i lingüístiques pel que fa a l’aproximació a una determinada obra literària: és a dir, a establir semblances i diferències entre distintes literatures.
Segons Claudio Guillén, la tasca del comparatista és promoure “la consciencia de unes tensions entre lo local y louniversal; o si se prefereix, entre lo particular y lo general”. Es tracta en un principi d’una disciplina que situa la investigació literària més enllà de les fronteres de les literatures nacionals, o precisament en aquesta mateixa frontera i que pretén establir semblances i diferències entre distints àmbits literaris.
Comparar és també una forma de cercar especificitats de les literaturesnacionals o avaluar la fortuna que han tingut en la seva projecció internacional. Per parlar de què és la literatura comparada ens convé, per tant, paradoxalment, començar parlant del que aquesta disciplina supera: les literatures nacionals.
En la nostra tradició està gairebé naturalitzat que quan parlem d’una literatura ens referim a un corpus de textos que es donen en un àmbit lingüístic inacional. Tanmateix, la categoria “literatura + gentilici” no és en absolut natural i és molt més recent del que pot semblar. És durant el romanticisme, a partir del segle XVIII i cap al XIX, que es creen les històries de la literatura que contribuiran a la definició de la mateixa nació. La literatura des de la perspectiva romàntica es converteix en el bagatge, en la tradició espiritual, per dir-hod’alguna forma, d’una comunitat. Tota literatura nacional es crea en funció d’unes senyes d’identitat entre les quals la més clara és la llengua, entesa en moltes cultures com el vincle naturalitzat entre la literatura i la nació; un vincle que, tanmateix, no sempre és del tot operatiu.

Si partim d’aquesta idea de literatura nacional, la literatura comparada seria la que compara obres en llengüesdistintes.
La ideologia subjacent en el primer comparatisme del segle XIX es fonamenta en el concepte napoleònic d’estat-nació, sobre el dret de la civilització superior o més evolucionada de produir obres superiors i d’importar els seus models estètics. ¿Quins criteris s’empren per definir les literatures ‘nacionals’? Si contestem que els límits d’una nació ja podem veure que el concepte és prouequívoc, ja que nosaltres mateixos són ben conscients que una nació pot tenir límits diversos en funció de qui els delimiti (Mallorca, Illes Balears, Catalunya (Països Catalans), Espanya, Portugal i Galícia…). Els criteris que ens poden semblar més clars són el de la llengua i potser el territori. El territori també comporta alguns problemes com a criteri de segmentació. Penseu que la unificaciód’Itàlia i d’Alemanya daten del 1861 (completa 1871) i del 1870-71 respectivament, per tant no podríem dir des d’aquest criteri que Goethe (1749-1833) o Dante (1265-1321) són autors pròpiament alemanys o italians. La llengua tampoc no sempre és un criteri inequívoc per definir què és una literatura nacional. Per exemple: aquells períodes complets en què una determinada producció s’ha fet en una altrallengua —el renaixement, la poesia trovadoresca—l’exofonia (Kafka) i els escriptors multilingües (Ramon Llull, Vázquez Montalbán). El concepte de literatura nacional, que encara estructura els nostres plans d’estudi, ocasiona alguns problemes de delimitació.
La llengua, que podria semblar-nos el criteri més definitiu, planteja alguns problemes, ja que una pluralitat de literatures poden...