La literatura en l'esport

LA LITERATURA EN L’ESPORT





Literatura i esport
L’historia de l’esport amb la literatura es divideix en dues parts: una és individual i una altra és col·lectiva. És individual ja que permet que l'activitat sigui realitzada per la unitat , això té ressò en el col · lectiu perquè afecta al grup . El que és vital i definitiu tant en l'individual com en el col·lectiu , té la sevaimportància en el pla social , l'anterior és feina del camp literari .
Sobre el qualificatiu es va originar l'esport , sense la presència de la qualitat no hagués tingut origen , això ha estat així des dels primers registres esportius de la història . Un clar exemple d'això ho podrem trobar plenament en les antigues Olimpíades gregues , en la rivalitat existent entre espartans i atenesos .
Una de lesessències de l'esport , quan es tracta d'una competència , és la de fer brollar la qualitat del practicant . És per això que les disputes polítiques entre atenesos i espartans , dues formes diferents d'organitzar la societat , es veien reflectides amb exasperació en les Olimpíades . Aquest ambient barrejat d'interessos , és el que pren la literatura com a material per a les seves produccions . Lapoesia antiga presenta gran quantitat de registres que així ho proven . Un dels més grans poetes de l'època anteriorment assenyalada , Píndar , va dedicar bona part de la seva obra al tema de les Olimpíades .



Obres literàries amb l’esport com a insígnia
Algunes de les obres que tenen l'esport com un dels seus temes centrals :

-‘’Llàgrimes per una medalla’’de Tania Lamarca-‘’Campions’’ de Guillermo Meneses
-‘’La solitud del corredor de fons’’d'Allan Sillitoe
-‘’Pilotari’’ de Marcel·lí Izquierdo Vozmediano
-‘’El vell i el mar’’ d'Ernest Hemingway


En el meu cas m’he llegit un llibre molt interessant i que tracta sobre córrer, es titula: ‘‘De que parlo quan parlo de córrer’’ de Haruki Murakami. Aquest breu llibre m’ha impactat molt, ja que l’autor parla de córrer com si fos lavuitena meravella del món, ja que el fa sentir lliure, des-estressat, lleuger, es indescriptible per a ell.
L’autor parla sobre les seves experiències corrent al llarg dels anys, i de com gràcies a això cada any fa una marató, i a vegades triatlons. Haruki Murakami ens explica la seva experiència com a corredor / escriptor en nou textos. Vuit estan datats entre el 5 d'agost de 2005 i l'1d'octubre de 2006 i, entremig, ens inclou un datat el juny de 1996 en el qual ens relata la seva perícia i valentia en acabar una cursa de 100 km.
Preparar-te per una marató i ferla es com escriure una novel·la i publicar-la: arribar a la meta, no importa el temps que triguem a recórrer la distància. Haruki porta 25 anys corrent, pràcticament els mateixos que escrivint, ha corregut milers dequilòmetres i alhora, al mateix temps, escrit milers de pàgines.
En aquest llibre no deixa de parlar dels sofriments, de les pujades i baixades del corredor. D'aquests moments en què es sent pletòric, gairebé s’obsessiona, només pensa en fer quilòmetres, i d'aquests altres en què li inunda el desànim, no vol sortir i busca excuses per sentir-se cansat.
Sincerament crec que ja siguis seguidor de HarukiMurakami, amant de la bona literatura o corredor popular, aquest llibre val la pena ser llegit i assaborit com la millor de les seves novel·les. Jo ja havia llegit altres llibres de Murakami, com Tokio Blues, i recomano plenament aquest llibre a tothom. A mi personalment m’encanta escriure i llegir, però al comprar aquest llibre per a fer el treball pensava que seria el típic llibre avorrit que ensfan llegir a l’escola, però al contrari, m’ha obert els ulls completament, i quan els metges em donin permís, el primer que faré es calçar-me unes bambes i sortir a córrer. A l’escola això ja ho fem, es veritat, però crec que es completament diferent a quan ho fem sols i al nostre ritme. En definitiva, aquest llibre es una autèntica obra mestra que uneix els grans móns de la literatura...