La Literatura Trobadoresca

La lírica trobadoresca
La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal ooccità. El poeta, anomenat trobador, compon la lletra i la música de les seves peces, que després seran divulgades mitjançant el cant per uns recitadors anomenats joglars. Aquestes peces són, a granstrets, de dos tipus:
a) Poesia de caràcter amorós en què es lloa i idealitza la dama dins els cànons de l’anomenat amor cortès. El gènere principal és la cançó.
b) Poesia moralitzadora o d’atacpersonal o de propaganda d’idees. El gènere principal és el sirventès.
Altres gèneres són el plany, la pastorel·la, la dansa i la balada.
La poesia trobadoresca segueix un codi regit per unes lleis.Aquest conjunt de convencions s’anomena amor cortès o fina amor. En les cançons, el tema central és l’amor. Hi a una evocació de la dedicació absoluta de l’enamorat al cultiu de la seva passió per una damade difícil accés, socialment i moralment superior. La dona és casada, ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica. Sovint se l'anomena midons. Es reprodueix la situació pròpia delvassallatge. Moltes vegades s'estableix, com hem dit, una doble relació: amorosa i social. És a dir, no es busca únicament la consecució de l'amor (aparentment), sinó una relació en què la dama,sempre per sobre del trobador socialment, li pugui concedir favors materials, directament o intercedint per ell. La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de ladama i la perfecció del seu amor i així aconseguir el premi. Un terme molt freqüent és el de joi- terme difícil de traduir que es correspon a una mena d'alegria, d'exaltació interior, associada moltsovint a la primavera o a la presència o record de la dama.
Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són: -el gilós - el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.-...