La Literatura Trobadoresca
Páginas: 9 (2138 palabras)
Publicado: 24 de febrero de 2013
LA LITERATURA TROBADORESCA
1. Context històric i social (s.XII-XIII)
A causa del creixement demogràfic i econòmic del segle XI, Catalunya buscarà durant el segle XII l’expansió del seu territori. D’una banda, a través de la política matrimonial. Així, el comte Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, unió que enfortirà les relacions catalanes amb Occitània. I el comte RamonBerenguer IV es casarà amb Peronel·la d’ Aragó, rebent a partir d’aquí el títol de rei d’Aragó. D’altra banda, l’expansió es produirà amb la conquesta als àrabs de la Catalunya Nova (Lleida, el 1148; i Tortosa, el 1149).
Al segle XIII, el rei de França vol conquerir Occitània i convenç el Papa que munti la croada albigesa, contra els càtars. El rei català Pere el Catòlic hi acudeix per ajudar elsseus vassalls occitans, però mor a la batalla de Muret (1213). Jaume I canviarà la seva política d’expansió i començarà a obrir la via del Mediterrani, amb la conquesta de València i Mallorca. Els altres reis catalans continuaran l’expansió pel Mediterrani. Aquest fet provocarà que les estretes relacions amb Occitània s’afebleixin al llarg del segle XIII.
Quant a la societat, era feudal ifortament jerarquitzada. Es dividia en tres estaments fortament diferenciats: els bellatores (la noblesa), els oratores (l’Església) i els laboratores (el poble). Els laboratores representaven el 90 o 95 % de la població. Encara que la major part es dedicaven al conreu de la terra, durant aquests segles neix a les ciutats una creixent burgesia comercial que, poc a incidirà en el govern de les ciutats imaldarà per canviar la preponderància de la noblesa.
La noblesa o aristocràcia és la classe que posseeix la terra i les armes. Menysprea el treball i és educada per a la guerra. És fortament jerarquitzada, de manera que tothom és vassall d’ algú. Dins aquesta piràmide del poder feudal, el rei és el màxim senyor feudal.
PROTECCIÓ, FAVORS
SENYOR VASSALLFIDELITAT
El primer fill és l’hereu, el segon és dedicat a l’Església, i el tercer és el cavaller errant, que va de senyor feudal en senyor feudal cercant l’aprenentatge de la guerra i l’obtenció de riqueses i honors , fins arribar al matrimoni. És especialment aquesta cavalleria errant la productora, i també la receptora, de la literatura trobadoresca.
2.La literatura trobadoresca
Es caracteritza per ser una poesia lírica que expressa, sobretot, sentiments amorosos (oposada a la poesia èpica); els seus autors són coneguts (per tant, no parlem de poesia popular, anònima), i s’expressa en llengua romànica (no en llatí).
S’estén per Occitània (Provença, Alvèrnia, Gascunya, Aquitània), pel nord d’Itàlia i per Catalunya. Les estretes relacionspolítiques de Catalunya amb Occitània, la proximitat geogràfica, la similitud entre les dues llengües –català i occità- i, per últim, el prestigi de la literatura trobadoresca facilitaren que a Catalunya es conreés aquest tipus de literatura. La influència de la literatura trobadoresca sobre la catalana és similar a la que exercí la literatura gallega sobre la castellana.
2.1. Trobadors i joglarsEn aquesta època, els qui escrivien poesia en llatí rebien el nom de poetes. En canvi, la literatura trobadoresca l’escriuen els trobadors, aproximadament uns tres- cents cinquanta. En general són senyors feudals o cavallers, alguns són professionals com Cerverí de Girona o Marcabrú; d’altres escriuen per plaer. També algun trobador era d’origen humil.
“Trobar” significava compondre lalletra i la música dels poemes. Alguns cançoners van precedits de la Vida del trobador i les Razós del poema (circumstàncies en què ha estat escrit el poema, identificació dels personatges...). Entre les Vides, podríem fer esment de la llegenda del cor menjat, de Guillem de Cabestany, o la nostàlgica història de Jaufré Rudel.
Els joglars eren els que “publicaven”, divulgaven la poesia dels...
1. Context històric i social (s.XII-XIII)
A causa del creixement demogràfic i econòmic del segle XI, Catalunya buscarà durant el segle XII l’expansió del seu territori. D’una banda, a través de la política matrimonial. Així, el comte Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, unió que enfortirà les relacions catalanes amb Occitània. I el comte RamonBerenguer IV es casarà amb Peronel·la d’ Aragó, rebent a partir d’aquí el títol de rei d’Aragó. D’altra banda, l’expansió es produirà amb la conquesta als àrabs de la Catalunya Nova (Lleida, el 1148; i Tortosa, el 1149).
Al segle XIII, el rei de França vol conquerir Occitània i convenç el Papa que munti la croada albigesa, contra els càtars. El rei català Pere el Catòlic hi acudeix per ajudar elsseus vassalls occitans, però mor a la batalla de Muret (1213). Jaume I canviarà la seva política d’expansió i començarà a obrir la via del Mediterrani, amb la conquesta de València i Mallorca. Els altres reis catalans continuaran l’expansió pel Mediterrani. Aquest fet provocarà que les estretes relacions amb Occitània s’afebleixin al llarg del segle XIII.
Quant a la societat, era feudal ifortament jerarquitzada. Es dividia en tres estaments fortament diferenciats: els bellatores (la noblesa), els oratores (l’Església) i els laboratores (el poble). Els laboratores representaven el 90 o 95 % de la població. Encara que la major part es dedicaven al conreu de la terra, durant aquests segles neix a les ciutats una creixent burgesia comercial que, poc a incidirà en el govern de les ciutats imaldarà per canviar la preponderància de la noblesa.
La noblesa o aristocràcia és la classe que posseeix la terra i les armes. Menysprea el treball i és educada per a la guerra. És fortament jerarquitzada, de manera que tothom és vassall d’ algú. Dins aquesta piràmide del poder feudal, el rei és el màxim senyor feudal.
PROTECCIÓ, FAVORS
SENYOR VASSALLFIDELITAT
El primer fill és l’hereu, el segon és dedicat a l’Església, i el tercer és el cavaller errant, que va de senyor feudal en senyor feudal cercant l’aprenentatge de la guerra i l’obtenció de riqueses i honors , fins arribar al matrimoni. És especialment aquesta cavalleria errant la productora, i també la receptora, de la literatura trobadoresca.
2.La literatura trobadoresca
Es caracteritza per ser una poesia lírica que expressa, sobretot, sentiments amorosos (oposada a la poesia èpica); els seus autors són coneguts (per tant, no parlem de poesia popular, anònima), i s’expressa en llengua romànica (no en llatí).
S’estén per Occitània (Provença, Alvèrnia, Gascunya, Aquitània), pel nord d’Itàlia i per Catalunya. Les estretes relacionspolítiques de Catalunya amb Occitània, la proximitat geogràfica, la similitud entre les dues llengües –català i occità- i, per últim, el prestigi de la literatura trobadoresca facilitaren que a Catalunya es conreés aquest tipus de literatura. La influència de la literatura trobadoresca sobre la catalana és similar a la que exercí la literatura gallega sobre la castellana.
2.1. Trobadors i joglarsEn aquesta època, els qui escrivien poesia en llatí rebien el nom de poetes. En canvi, la literatura trobadoresca l’escriuen els trobadors, aproximadament uns tres- cents cinquanta. En general són senyors feudals o cavallers, alguns són professionals com Cerverí de Girona o Marcabrú; d’altres escriuen per plaer. També algun trobador era d’origen humil.
“Trobar” significava compondre lalletra i la música dels poemes. Alguns cançoners van precedits de la Vida del trobador i les Razós del poema (circumstàncies en què ha estat escrit el poema, identificació dels personatges...). Entre les Vides, podríem fer esment de la llegenda del cor menjat, de Guillem de Cabestany, o la nostàlgica història de Jaufré Rudel.
Els joglars eren els que “publicaven”, divulgaven la poesia dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.