La Llegenda De Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny enverinava l'aire iproduïa la mort a tots els qui el respiraven. El monstre era la por dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
- (REI) Ciutadans i ciutadanes deMontblanc, ja tots sabeu que hi ha un drac molt dolent que no se li acaba la gana i no en té prou amb els nostres ramats. Per això, la casa reial ha decidit molt tristament que cada dia haurem de donar demenjar a una persona al drac per intentar calmar-lo.
- (CIUTADANS) No! No sisplau!
Un dia, la sort va fer que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable,bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats.
- (PRINCESA) Pare, pare, tinc molta por, no vull ser devorada pel drac! Però, oi que algun d’aquests admiradors que tinc em podrà substituir?- (REI) Ho sento filla meva però he de ser just i tot i que siguis la meva filla ets una vilatana com qualsevol altre i si t’ha tocat, hi has d’anar.
I així va ser com la jove donzella va sortirdel castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici.
- (DRAC): Aaaaaarrgh, et menjaré sencera!
(PRINCESA):aaaaaaaaahhhh! Quina por!
Però mentre el drac es pensava per on començar a menjar-se a la princesa, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar.
- (CAVALLER):Hola estimada, sóc el cavaller Sant Jordi.
- (DONCELLA): Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, la bèstia us devorarà.
- (CAVALLER): No patiu jove donzella. Si sócaquí és perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta el drac...