La Llegenda Dels Borja

La llegenda dels Borja

Roderic de Borja va nàixer a Xàtiva (València) l'any 1.431. La seua infància va estar marcada per la influència del seu tio que va ser anomenat Papa, Calixt III.
Quan tenia 25 anys, Roderic de Borja va ser anomenat cardenal. Començava així, una carrera desenfrenada cap al poder on era necessari eliminar tot allò que molestara per a la consecució dels seus objectius.
Eraun home intel·ligent, estrateg, diplomàtic, eloqüent i amb una presència física que les dones adoraven.
Encara que el seu verdader objectiu era arribar al tron papal, mentres succeïa açò no va perdre el temps. Va ser acumulant títols i possessions. Va realitzar aliances polítiques que li van afavorir en el futur.
Va tindre diverses amants que li van donar fills. Amb la seua preferida, Vanozza,va tindre quatre fills que seguirien l'estela de son pare: Juan, Cèsar, Lucrecia i Jofré.

Juan era el fill major i el preferit de Rodrigo. Compten d'ell que era un gran seductor i doner.
Cèsar Borja era el fill més zelós de tots, sobretot, del seu germà Juan. Molt violent, estrateg i hàbil amb el maneig de les armes va ser acusat de tallar el coll al seu germà Juan i assassinar Alfonso, elmarit de Lucrecia. A més, va trencar el vot de castedat.
Lucrecia era l'única dona. La filla que sempre va fer el que Rodrigo la va ordenar. Va ser utilitzada diverses vegades com a peó de canvi per als estratagemes polítics de son pare i del seu germà Cèsar.
Encara que molt despietat amb els seus enemics, Rodrigo tenia grans aspiracions per als seus fills. Els amava tant que va arribar a cometreerrors molt greus.

Una calorosa demà de l'any 1.492, Roderic de Borja va ser triat Papa. Va ocupar el seu tron com, Alexandre VI.
Tan sols amb el seu nomenament ja van començar a sentir-se rumors de la compra dels vots necessaris per a la seua elecció. La veritat és que, fora o no veritat, Alexandre VI ja havia firmat, anteriorment, unes aliances molt influents amb els Sforza i Farnesio que livan ajudar a pujar al tron papal.


Alexandre VI va decidir començar l'estratègia amb la seua filla Lucrecia que tan sols tenia 13 anys d'edat.
La va prometre en matrimoni al membre més poderós dels Sforza, Giovanni. No va dubtar a casar la seua filla amb algú que li doblegava la seua edat.
En aquell moment a les xiquetes li les casava molt jóvens. I moltes vegades veien per primera vegada a quèseria el seu marit en la cerimònia nupcial.
Lucrècia Borja i Giovanni Sforza es van casar en el Vaticà com si es tractara d'una boda real. Després del banquet, Alexandre VI es va enfrontar a la 'partida' de la seua volguda filla. I esta amargor va començar a convertir-se en un constant rumor en la societat italiana.
El propi pare va ser el que va complir amb la tradició d'estar present en lacambra nupcial per a certificar que el matrimoni s'havia consumat.
Però tots ho deien, la passió que Alexandre VI sentia per la seua filla no era normal. Tampoc l'actitud de Lucrecia que sempre realitzava la voluntat de son pare. Estava totalment dominada per ell.


Però tot va ser canviant amb el temps. Als tres anys de celebrar-se este enllaç i espentat pels canvis en les aliances polítiques,Alexandre VI va decidir que el matrimoni havia d'anul·lar-se. L'únic motiu que admetia l'Església era per impotència.
Sforza va valorar totes les possessions que podia perdre si rebutjava esta blasfèmia i va acabar admetent l'acusació. Però a canvi, molt dolgut, va començar a atribuir als Borja diferents delictes. El que més va impactar en la societat italiana va ser l'incest entre Lucrecia iAlexandre VI.
Era veritat o va ser fruit de la venjança de Giovanni? La veritat és que, a partir d'aquell moment, molts dels enemics dels Borja van secundar aquella acusació.
Però no va ser l'incest únicament...Es deia que Alexandre VI havia perfeccionat un verí convertint-ho en mortal: la cantarella. Resultava una forma molt còmoda de desfer-se dels enemics sense necessitat d'empunyar les armes....