La llei de Bergmann

La llei de Bergman i la llei d’Allen
FONAMENT TEÒRIC:
La llei de Bergman diu que els animals que s'adapten al fred tendeixen a ser més grans que els que viuen en climes calorosos. Quant més granés la relació S/V més fàcilment es perd calor.
La llei d’Allen diu que quant més superfície tenen les extremitats d’un individu també es perd calor més fàcilment.
Per la llei de Bergman vam utilitzardues ampolles, una de 1,5L i l’altra de 0,5L. Per la d’Allen vam utilitzar dues llaunes de coca-cola de 330ml cada una, una amb unes extensions enganxades al costat i l’altra no:


f

Objectiu:Comprovar les lleis d’Allen i la de Bergman amb les ampolles i les llaunes.
Material:
Dues ampolles, una de 1,5L i una de 0,5L.
Dues llaunes de 300ml com les del 1r dibuix.
Dos termòmetres (un pera cada ampolla/llauna)
Un ordinador on s’hi connectaran els termòmetres i amb un programa es veuran els resultats en forma de gràfic.
Un Fogonet amb un recipient per escalfar aigua.
Procediment:(pràctica de la llei d’Allen)
1.- Es posa a escalfar l’aigua en un fogonet.
2.-Un cop escalfada d’aigua (sense bullir) es posa dins les dues llaunes.
3.- Posar els dos termòmetres dins cada llauna ifer el seguiment dels gràfics a partir de l’ordinador.
Procediment (pràctica de la llei de Bergmann)
1.- Es posa l’aigua a escalfar.
2.- Es posa l’aigua calenta dins les dues ampolles.
3.- Esposen els dos termòmetres dins cada ampolla es fa el seguiment de la temperatura a partir dels gràfics de l’ordinador.

Resultats:
La llei d’Allen: Els resultats no van ser com esperàvem. Per unabanda els termòmetres no calculaven igual la temperatura, això feia que el gràfic no fos gaire creïble. Per altra banda la llauna de coca-cola amb les extensions no les tenia ben subjectades, el poccontacte entre l’extensió i la llauna podia dificultar que l’escalfor arribés als dos extrems.
La llei de Bergman: Els resultats van ser els esperats. L’ampolla gran (de 1,5L) es va refredar abans que...