La Llengua dels Valencians

índex
Resumen del llibre ............................................................... 2
Opinió personal ..................................................................... 37
Biografía ................................................................................. 39
Resumen del llibreOBLIGATORIETAT DE
LA LLENGUA AUTÒCTONA
L'home forma part d'una família, d'un país i d'una època. Elvincle entre l'home i la terra no és un relació de
causa a efecte sinó d'estímul i reacció. L'home primitiu és un animal errant. La civilitzció no avança fins que
l'home posa arrels en la terra cultivada.
L'envaniment patriòtic no és ni elegant ni intel·ligent, ans és l'actitud que més dificulta qualsevol millorament.
Més fecund és un patriotisme ensems crític i resignat.
La personalitatd'un poble i un aís , la defeneix la conjunció de factor geogràfics, istòrics, econòmics i
culturals. L'expressió més sensible del particularisme d'una col·lectivitat, de la seua personalitat diferenciada,
és la llengua pròpia. La llengua no és tan sols un sistema de signes útils per a comunicar, sinó que és també
una xàrcia on són preservades les más entranyables formes de vida i de pensamentde cada comunitat cultural
individuada.
L'idioma autòcton és un fet històrico−cultural que cada pobles ha elaboat per al seu ún comú i privatiu, és un
dels trets principals de la deixa intel·lectual que ha heretat, és ensems factor integrant i expressió de l'ambient
espiritual en què hom viu.
Nosaltres hem nascut a València i som valencians. El País Valencià, el poble Valencià, tè unapersonalitat ben
definida pels quatre factors abans esmentats: Geografia, Història, Economía i Cultura pròpies. Té també un
idioma autócton. La llengua dels valencians és el valencià.
Som valencians i el nostre idioma és el valencià.
Parlar d'una manera peculiar significa pensar d'una manera privativa, i pensar d'una manera privativa significa
concebre la vida la vida d'una manera pròpia. Lallengua i el pensament són lligats indissolublement, i
l'extermini d'una llengua vol dir també l'extermini de la cultura de la qual la llengua és l'expressió.
Fa més de quatre−cents anys que un sector important de valencians no estima la lengua pròpia. Els arguments
amb què es pretèn fonamentar aquest desamor són diversos: en'he fet recull dels més repetits, i els transcric
amb una breu refutació.1.er Hi ha gent que, presumint de culta, diu que no els interessa el valencià perquè es tracta d'un dialecte, i
ells prefereixen la llengua castellana oficial que s'ensenya a l'escola.
Emprant la paraula dialecte en to despectiu demostren desconéixer el seu significat.
Dialectes són les diverses variants regionals com una llengua és parlada popularment, variants sovint ben
antugues isignificatives, mentre qye la llengua és la forma culta, acurada, estàtica, literària. I si establim la
1

comparança amb termes de la Geografia política, la relació entre llengua i dialecte és semblant a la que hi ha
entre Estat iprovíncia: el conjunt de les províncies forma l'Estat, com el conjunt dels dialectes forma la
llengua.
2.on Hi ha alguns que, vantant−se de cosmopolitisme, declaren quecal deixar de bande el valencià, que és
una llengua poc parlada, perquè el món marxa cap a la unitat i convé anar esborrant les diferències entre els
diversos grups humans.
És ben cert que la tendència actual del món és a esvair els nacionalismes tancats i a agrupar els països en
unutats superiors. Nacionalisme vol dir llibertat i cultura d'un poble, mentre que imperi significa domini de lesnacionalitats subjugades per un poble militarment més fort.
3.er L'argument més esgrimit és el de no parlar valencià per considerar−lo plebeu, inservible per a
l'expressió culta i elegant. Preten reduir el valencià a les esferes familiars, la broma i la xala, les interjeccions
i l'esplai popular. Consideren que parlar valencià és propi de menestrals i llauradors o de senyors de poble....