la llibertat
Páginas: 7 (1552 palabras)
Publicado: 16 de marzo de 2013
LA LLIBERTAT
De debò escollim el que fem?
Està la nostra vida determinada?
No serà tot plegat pura il·lusió?
Existeix la llibertat?
No existe la libertad, sino la búsqueda de la libertad, y esa búsqueda es la que nos hace libres. Carlos Fuentes (1929-?)
USOS DE “LLIBERTAT”
Llibertat externa o llibertat d’acció: poder fer el que es vol sense que ningú ho impedeixi: Llibertatpolítica, social, de pensament, religiosa
Llibertat interna o llibertat d’elecció (lliure albir): poder decidir sense determinacions Existeix ? És lliure la meva voluntat quan decideix una cosa enlloc d’una altra?
LLIBERTAT DE FER
Absència de qualsevol coacció exterior.
El subjecte és lliure en aquest sentit quan no troba cap obstacle, cap força externa que li impedeix fer allò que vol fer(llibertat d’acció).
La llibertat de fer consisteix a poder fer allò que volem.
En aquest sentit es diu que un presidiari no és lliure, ja que - se suposa- voldria sortir de la presó, però hi ha una coacció externa, uns obstacles exteriors a ell que li ho impedeixen: el presidiari no pot fer el que vol.
S’anomena llibertat social perquè són factors socials (legislació, tipus d’Estat, econòmic…)els que permeten o n’impedeixen la seva presencia.
És una llibertat regulada per la llei perquè la llibertat de tots estigui garantida i sigui la màxima possible. Ha d’haver-hi una limitació de la llibertat (Mill).
És relativament fàcil saber quan una persona està privada de llibertat externa perquè és molt visible: algú que no pot manifestar la seva orientació sexual o algú empresonat no éslliure perquè altres els ho impedeixen.
Modalitats
a. Llibertat física, que consisteix en la capacitat de poder anar on es vulgui. No la té un empresonat.
b. Llibertat civil, que consisteix en la capacitat d'exercir els anomenats drets civils, és a dir, els drets reconeguts als ciutadans d'un Estat per les lleis civils. Per exemple, la capacitat de fer testament o tenir propietat privada.
c.Llibertat política, que consisteix en la capacitat de prendre part en el govern de diferents institucions polítiques com el Municipi o l'Estat.
d. Llibertat de pensament (llibertat d’expressió): ens referim a llibertat d'expressar el pensament sense cap restricció. Una llibertat que sempre ha molestat al poder. Modalitats d'aquesta llibertat de pensament són, entre altres, la llibertat de premsai la llibertat de càtedra (la llibertat del periodista d'informar als seus lectors i la llibertat del professor a l’hora d’explicar el que consideri convenient).
e. Llibertat religiosa, consistent en la capacitat de poder elegir aquella religió que cada un consideri convenient.
f. Llibertat de culte, consistent a poder sense traves i sense restriccions realitzar els actes de culte establertsper la religió elegida.
Però el verdader problema filosòfic no és si podem fer el que volem (llibertat de fer) sinó si volem lliurement el que volem (llibertat de voler).
Podria ocórrer que les nostres decisions foren només aparentment lliures i que hi hagués una pluralitat de causes que obliguessin, que coaccionessin la voluntat a decidir en un sentit determinat.
Llavors podempreguntar-nos, és lliure la voluntat en les seves decisions o no ho és?
Com a la majoria dels problemes, s'han donat històricament dos tipus de respostes: la voluntat no és lliure en les seves decisions (determinisme); la voluntat és lliure en les seves decisions (indeterminisme).
L’ABSÈNCIA DE LLIBERTAT
La llibertat és una creença i es pot posar en dubte
CREURE QUE SOM LLIURES NO DEMOSTRA QUE HOSIGUEM
Determinisme: tot està determinat, causat. No hi ha llibertat
Sempre hi ha alguna raó (causa) que explica la meva elecció
Alguns determinismes rellevants:
Determinisme físic: Tota la realitat està determinada i es pot explicar per lleis naturals (mecanicisme)
El pensador que millor ha expressat aquest determinisme físic ha sigut LAPLACE (1749-1827):
«Devem, doncs,...
De debò escollim el que fem?
Està la nostra vida determinada?
No serà tot plegat pura il·lusió?
Existeix la llibertat?
No existe la libertad, sino la búsqueda de la libertad, y esa búsqueda es la que nos hace libres. Carlos Fuentes (1929-?)
USOS DE “LLIBERTAT”
Llibertat externa o llibertat d’acció: poder fer el que es vol sense que ningú ho impedeixi: Llibertatpolítica, social, de pensament, religiosa
Llibertat interna o llibertat d’elecció (lliure albir): poder decidir sense determinacions Existeix ? És lliure la meva voluntat quan decideix una cosa enlloc d’una altra?
LLIBERTAT DE FER
Absència de qualsevol coacció exterior.
El subjecte és lliure en aquest sentit quan no troba cap obstacle, cap força externa que li impedeix fer allò que vol fer(llibertat d’acció).
La llibertat de fer consisteix a poder fer allò que volem.
En aquest sentit es diu que un presidiari no és lliure, ja que - se suposa- voldria sortir de la presó, però hi ha una coacció externa, uns obstacles exteriors a ell que li ho impedeixen: el presidiari no pot fer el que vol.
S’anomena llibertat social perquè són factors socials (legislació, tipus d’Estat, econòmic…)els que permeten o n’impedeixen la seva presencia.
És una llibertat regulada per la llei perquè la llibertat de tots estigui garantida i sigui la màxima possible. Ha d’haver-hi una limitació de la llibertat (Mill).
És relativament fàcil saber quan una persona està privada de llibertat externa perquè és molt visible: algú que no pot manifestar la seva orientació sexual o algú empresonat no éslliure perquè altres els ho impedeixen.
Modalitats
a. Llibertat física, que consisteix en la capacitat de poder anar on es vulgui. No la té un empresonat.
b. Llibertat civil, que consisteix en la capacitat d'exercir els anomenats drets civils, és a dir, els drets reconeguts als ciutadans d'un Estat per les lleis civils. Per exemple, la capacitat de fer testament o tenir propietat privada.
c.Llibertat política, que consisteix en la capacitat de prendre part en el govern de diferents institucions polítiques com el Municipi o l'Estat.
d. Llibertat de pensament (llibertat d’expressió): ens referim a llibertat d'expressar el pensament sense cap restricció. Una llibertat que sempre ha molestat al poder. Modalitats d'aquesta llibertat de pensament són, entre altres, la llibertat de premsai la llibertat de càtedra (la llibertat del periodista d'informar als seus lectors i la llibertat del professor a l’hora d’explicar el que consideri convenient).
e. Llibertat religiosa, consistent en la capacitat de poder elegir aquella religió que cada un consideri convenient.
f. Llibertat de culte, consistent a poder sense traves i sense restriccions realitzar els actes de culte establertsper la religió elegida.
Però el verdader problema filosòfic no és si podem fer el que volem (llibertat de fer) sinó si volem lliurement el que volem (llibertat de voler).
Podria ocórrer que les nostres decisions foren només aparentment lliures i que hi hagués una pluralitat de causes que obliguessin, que coaccionessin la voluntat a decidir en un sentit determinat.
Llavors podempreguntar-nos, és lliure la voluntat en les seves decisions o no ho és?
Com a la majoria dels problemes, s'han donat històricament dos tipus de respostes: la voluntat no és lliure en les seves decisions (determinisme); la voluntat és lliure en les seves decisions (indeterminisme).
L’ABSÈNCIA DE LLIBERTAT
La llibertat és una creença i es pot posar en dubte
CREURE QUE SOM LLIURES NO DEMOSTRA QUE HOSIGUEM
Determinisme: tot està determinat, causat. No hi ha llibertat
Sempre hi ha alguna raó (causa) que explica la meva elecció
Alguns determinismes rellevants:
Determinisme físic: Tota la realitat està determinada i es pot explicar per lleis naturals (mecanicisme)
El pensador que millor ha expressat aquest determinisme físic ha sigut LAPLACE (1749-1827):
«Devem, doncs,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.