La logse i alvaro marchesi

Llibre de A. Marchesi.
Comentaris i anàlisis que fa l’autor sobre la LOGSE. Quins aspectes, al vostre entendre, recull la LOE del que es proposa en el llibre, com punts de millora i canvi del sistema educatiu ? Comentaris i valoració personal del llibre.

Al 1990 i durant el govern socialista es va aprovar la segona llei educativa de l’època democràtica de l’estat espanyol. La LOGSE (LeyOrgànica de Ordenación General del Sistema Educativo) va generar molts canvis al sistema educatiu i alhora, com era d’esperar, moltes controvèrsies. Un dels trets característics d’aquesta llei és la nova ordenació del sistema educatiu, que escurça l’educació primària però alhora instaura l’educació secundària obligatòria fins als 16 anys dins el marc de la “comprensivitat”. També parla per primeravegada de qualitat i ho treballa en profunditat, destaca la importància de l’atenció a la diversitat i d’aspectes com l’autonomia dels centres, nous fins al moment.

Álvaro Marchesi fa una anàlisi de les diferents lleis educatives espanyoles al llarg del llibre[1], a continuació es destaquen els comentaris de l’autor en relació a la LOGSE i als canvis generats per aquesta llei.

Els aspectesmés coneguts de la LOGSE són l’extensió de l’educació obligatòria fins al 16 anys, la supressió de la doble titulació i la transformació de l’educació professional, però el més important és que en aquesta llei es parla per primera vegada, i de forma explícita, de la qualitat. A la LOGSE està plantejada com un dels grans objectius, fet que es fa evident quan observem que hi ha un tractamentespecífic en el títol cinquè. Tot i les bones intencions, els articles corresponents no aporten gaires iniciatives noves, la més destacada és la creació de l’Instituto Nacional de Evaluación y Calidad [2].

Aquests plantejaments tan generalistes tenien com a objectiu de fons profunds canvis com la major autonomia dels centres, la descentralització del currículum o la necessitat de l’atenció a ladiversitat dels alumnes. L’autor recalca la dificultat dels centres públics davant dels concertats o privats a l’hora d’aplicar la reforma degut a l’heterogeneïtat dels seus alumnes. Fruit d’això es van establir cinc àmbits on calia esforçar-se per tal d’augmentar la qualitat dels centres públics: l’autonomia dels centres, la direcció, l’avaluació, l’ampliació de l’oferta educativa, i les perspectivesprofessionals dels docents. Com a estratègia es va elaborar una proposta concreta, Centros Educativos y Calidad de la Enseñanza[3].

En el primer àmbit, l’autonomia dels centres, l’autor defensa el canvi establert per la LOGSE però resumeix que les possibilitats de decisió de cada centre són poques i que es queden en: l’organització dels continguts del currículum, la resposta a la diversitatdels alumnes, l’elaboració del projecte educatiu, l’oferta de les activitats extraescolars, i la possibilitat d’obtenir recursos per la utilització de les instal·lacions del centre. Si analitzem la direcció dels centres escolars podem dir que és un àmbit més problemàtic, ja que les propostes de la LOCE no havien tingut èxit. Això implicava que molts centres no tenien una direcció sòlida i estable.Les propostes no van ser aprovades fins al 1995 amb la LOPAGC, i aquestes eren: que els directors són escollits pel consell escolar, que per presentar-se cal una formació específica i l’acreditació de l’administració,i que els directors seran avaluats. Tot i la resposta contrària dels sindicats els equips directius estaven més preparats i eren mes estables.

El tercer àmbit fa referència al’avaluació dels centres, la LOGSE veu que aquesta pràctica és necessària per part de l’administració, però alhora busca l’equilibri amb les avaluacions internes. A més en el text hi ha una negativa a les comparacions competitives entre centres. Un altre àmbit per augmentar la qualitat dels centres públics és l’ampliació de l’oferta formativa per tal d’aconseguir una educació més completa. Aquesta...