La música en el cinema

LA MÚSICA EN EL
CINEMA
CULTURA AUDIOVISUAL

El públic va al cinema a veure una pel·lícula. Però un film també s’escolta. La música és un
complement indispensable de les imatges i, sovint, s’oblida. La banda sonora és moltes
vegades allò que emociona, que fa riure o plorar davant de la pantalla. Aquest llibre reivindica
el paper de la música en el cinema i destaca les principals aportacionsdel llenguatge musical
en el setè art.

LA MÚSICA EN EL CINEMA

LA MÚSICA EN EL CINEMA
1. Breu ressenya de l’autor
- JAUME RADIGALES (Barcelona, 1969)és doctor en
Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
Professor titular a la Facultat de Ciències de la
Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramón
Llull, hi imparteix les assignatures d’Estètica i de
Música i Audiovisual.Col·labora assíduament amb
Catalunya Música, on realitza i presenta el
programa Una tarda a l’òpera i on ha estat
guionista de l’espai Paisatges de Mozart, a més de
presentar les transmissions operístiques en
directe des del Gran Teatre del Liceu.
És corresponsal a Barcelona de la revista Ritmo (Madrid) i ho ha estat d’Opéra
Internacional (París) i Opera News (Nova York). Actualmentexerceix la crítica
musical al diari La Vanguardia i a la revista Ópera actual a més de Catalunya
Música.
2. Per què has triat aquest llibre?
- La música, en el meu cas, sempre ha anat lligada a la meva vida. Des de petita,
estic ficada en el món de la música, fent classes de cant i diversos concerts i
audicions al llarg dels anys. Quan vaig decidir llegir aquest llibre, vaig pensar que
seria unabona manera de vincular la música, que tant ha influenciat la meva vida,
amb els estudis d’audiovisuals que estic cursant actualment. Tenia curiositat per
saber la importància de la música en la història del cinema i dels audiovisuals en
general, i m’ha servit per comprendre que, la música, ens ajuda a comprendre les
pel·lícules, ja que aporten sentit a les escenes i emfatitzen els sentiments.3. Comentari del que t’ha agradat.
- M’ha semblat molt encertat el tracte que té vers el cinema musical. Crec que és un
dels gèneres que menys es tenen en compte actualment i que, els musicals es
veuen més com un teatre o espectacle que no pas com a gènere cinematogràfic.
En aquest llibre l’autor defineix el gènere musical, i sobretot pel·lícules rellevants
com West side Story com un gènered’impàs en el cinema de la dècada dels
seixanta, on la Guerra Freda estava en el seu punt més àlgid, s’inicien els conflictes
bèl·lics de Corea i Vietnam, i hi ha un declivi de la indústria cinema causat per l’èxit
de la televisió, i els anys setanta, amb l’aparició del film musical esmentat
anteriorment.
Explica que West Side Story és un producte únic en el marc del cinema musical, ja
que,d’una banda, l’escenografia surt de l’habitual fins aleshores, amb moltes
escenes exteriors, lluny dels platós tradicionals del cinema musical. També compta
amb cantants i ballarins joves, allunyats del Star System del moment.
2n PRODUCCIÓ

Cristina Roca Torreño

LA MÚSICA EN EL CINEMA
-

Un altre punt del llibre que també m’ha semblat molt interessant, i que de fet no
sabia, és que,durant els rodatges de les pel·lícules del cinema mut, es tocaven
segments musicals per ambientar l’escena i per ajudar emocionalment als actors
que treballaven en la pel·lícula. L’autor ens posa com exemple el film de Stanley
Donen Cantando bajo la lluvia afirmant que hi ha constància de fotografies
d’aquest rodatge on es mostra un pianista i un violinista darrera de la càmera.
Asseguratambé que, en diverses ocasions, abans de la incorporació dels sistemes
d’enregistrament sonor, fins i tot es va recórrer a l’ús del fonògraf

4. Què és el que has trobat a faltar o el que no t’ha agradat del llibre?
- Més que parts que no m’han agradat, crec que és més adequat anomenar-les parts
menys interessants.
En aquest cas, crec que la part de menys interès, en el meu criteri, és la...