La música a les civilitzacions antigues


TEMA 1: LA MÚSICA A LES CIVILITZACIONS ANTIGUES

A) MESOPOTÀMIA, EGIPTE I PALESTINA

MESOPOTÀMIA

L’Àsia Occidental va ser el primer lloc intens de cultura. La música desenvolupa un paper molt important en els ritus solemnes o familiars dels sumeris. Els sumeris no tenien notació, encara que, per algunes restes trobades, podem suposar que hi havia una teoria molt elaborada, és un mètodeper afinar la lira-cítara de 9 cordes, que ens permet establir una teoria de la utilització de l'escala heptatònica.

Pels sumeris la música guardava relació amb el número i amb el cosmos. Sembla ser que a més de la homofonia i va haver algun tipus de polifonia, ja que les lires i les arpes es puntejaven amb les dues mans, i la xirimia doble sonaria com una espècie de fabordó.

La funciósocial de la música és de respecte, poder i victòria. S'honra als músics després dels reis i dels déus. En les matances als assiris perdonaven sempre als músics.

Les tradicions sumero-babilòniques varen influir a través de Síria i Fenícia a la música d’Egipte, creta, els pobles d'Àsia menor (frigis i lidis) i posteriorment Grècia.

EGIPTE

Egipte és una de les zones més poblades de l'Antiguitati té un ampli repertori organològic. La història d'Egipte la podem dividir en quatre èpoques:

Imperi Antic (2850-2160 aC) sembla ser que el seu sistema tonal era pentatònic o heptatònic, deduït a partir del nombre de cordes de les arpes i de la medició de les distàncies entre els orificis de les flautes i les xirimies. No hi ha constància de la seva notació musical, però els egipcis varendesenvolupar la més antiga quironomia que es coneix. En nombroses representacions apareixen directors que efectuen determinats signes manuals a cantants, flautistes, arpistes... Sabem també que hi havia músics professionals, alguns dels noms dels quals ens han arribat fins els nostres dies. Instruments de corda: arpa d'arc de 6 a 8 cordes fixades per sota a una barra d'afinació, dispositiu utilitzatencara avui en dia. Apareixia amb cantants, flautistes... i, en alguna ocasió, formant una orquestra de 7 arpes. Instruments de vent: flauta vertical, xirimia doble i trompeta. Instruments de percussió: timbals de mà, tambors, cròtals...
Imperi Mitjà (2040-1650 aC) si afegeixen instruments nous com la lira d'Àsia menor i més varietats de tambors, amb tensors de corda com els tambors africans.Imperi nou (1550-1070 aC) Les distàncies entre els sons es tornen més estretes, deduïdes per les distàncies entre els trasts dels llaüts i entre els orificis de digitació dels nous oboès. En aquest moment és quan es desenvolupa el sistema de graus semi tonals de l'antiguitat tardana. S'han conservat poesies amatòries i el text d'un himne al sol. Instruments de corda: arpa de peu, de braç, de mà,gegants, d’angle i noves formes de lira. Es va introduir el llaüt i va aparèixer de tres tipus: de coll llarg, tipus rebab i amb forma aguitarrada. Instruments de vent: oboès dobles i nous tambors de mà. Instruments de percussió: platerets.
Època de decadència i divisió (711-332 aC): arriben els instruments del mediterrani i de l'Àsia menor, apareixen els grans tambors i alguns instruments de vent. Ala música d'èpoques anteriors se li considerava un ethos elevat, amb un gran poder educacional... Del període hel·lenístic prové el primer orgue, l'hydraulis de Ktesibios de Alexandria, i un dels monuments de música escrita cristiana més primitiva, l'Himne d'Oxirroncos (s. III aC)


PALESTINA

Palestina estava molt ben relacionada amb Mesopotàmia i Egipte amb els que té un importantintercanvi musical. El desenvolupament de la música jueva es divideix en tres grans etapes:

Època primitiva: no hi havia músics professionals. El cant, l'execució instrumental i la dansa eren cosa de tots, però especialment de les dones. Existien cors alternatius.
Època dels reis: s'afegeixen instruments d'altres cultures com la doble xeremia, el nevel (arpa d'angle) i l'asor (semblant a la cítara)....