La Madeleine
Páginas: 5 (1074 palabras)
Publicado: 2 de marzo de 2014
LA Madeleine
Títol: La Madeleine
Autor: Pierre Vignon i J. Huvé
Cronologia: Principis s. XIX
Materials: Pedra
Estil: Neoclàssic
Tipologia: Església
Localització: País (França)
Context Històric
L’art de les últimes dècades del s. XVIII i principis del XIX manté dues grans postures, una de més sublim i tràgica fomentada en la raó (Neoclassicisme) i l’altre més dinàmica ipintoresca basada en el sentiment (Romanticisme). Malgrat el seu enfrontament teòric, tots dos moviments constitueixen un reflex de l’ideari burgès: virtut cívica, democràcia, rectitud moral, patriotisme i individualisme. La caiguda de l’Antic Règim francès (1789) era el resultat de la llarga oposició de la burgesia a un sistema político-social dominat per l’aristocràcia. Calia suprimir qualsevol reflexde l’Antic Règim i els representants de la revolució van veure en el neoclassicisme la desfeta de l’aristocràcia i els seus salons. Durant aquest període es dona grans revolucions burgeses entre 1820 al 1848, també es celebrarà la fi del règim absolutista monàrquic i el sorgiment de la consciència Nacional. Es produirà a Anglaterra la revolució industrial, 1750 que es difondrà per la restad’Europa més tard.
El Neoclassicisme defensa el racionalisme (doctrina filosòfica que considera que la raó pot obtenir coneixements , la consciència política de la classe burgesa, la il·lustració i el culte al progrés. Un conjunt de circumstàncies van permetre el redescobriment de l’antiguitat clàssica, com ara les troballes arqueològiques d’Herculà i Pompeia, ciutats sepultades per la cendra delVesuvi. També les acadèmies fundades al llarg del segle subratllaren el valor normatiu del classicisme. L’art neoclàssic es va prolongar fins el període napoleònic i l’estil imperi. El nou emperador necessitava l’art dels cèsars per expressar l’imperi universal al qual aspirava. L’epicentre del nou moviment va ser França, es va estendre per tot Europa i afectà l’arquitectura i el conjunt de les artfiguratives.
Estil
El Model és una imitació de l’arquitectura Grecoromana amb l’afegit de cúpules i espais circulars inspirats en el Panteó romà i les cúpules del Renaixement i del Barroc.
Es dona el Rebutg d’ornamentació supèrflua i busca versions de models grecs, etruscos, romans i egipcis
Es dona Recerca de versions simplificades de models grecs, etruscos, romans o egipcis
L’edefici ésperipter, octàstil, de planta rectangular i amb un sistema arquitravat
L’esclinata de l’edifici es divideix en dues parts
Les columnas en els edificis van substituint els pilars i els murs es deixen llisos o bé es van recobrint amb motius senzills en estuc.
Pel que fa als edificis es va accentuar la tendència que es va iniciar ja en el període rococó i que va ser més rellevant enl’arquitectura moderna.
En aquest període es deixarà poc a poc la construcció d’edificis de caràcter religiós
Seguint l’aportació de Napoleó es va donar la construcció d’edificis de caràcter civil.
El neoclassicisme, com una restauració del classicisme es reflecteix en la construcció de la Madeleine.
També amb aquets art es dona la construcció de columnes commemoratives com en la època clàssica.Descripció Formal
La Madeleine, és una obra arquitectònica construïda amb pedra. Presenta un sistema constructiu arquitravat i voltat i conté elements de suport que són el podi, els murs i les columnes, també té elements suportats com l’ entaulament compost per un fris, el frontó, una coberta de dos aiguavessos i tres cúpules a l’interior.
L’aspecte exterior és d’un gran temple clàssic que combinaaspectes grecs, podem veure que l’Església s’aixeca al damunt d’un podi que mesura 7 metres i té un accés per una àmplia escalinata compost per 28 graons i que es separa en dues parts .L’edifici és de planta rectangular, perípter i monòpter, i és dona al seu accés mitjançant un pòrtic octàstil amb doble filera de columnes esveltes de 20 m d’alçades i corínties. Unes columnes compostes per...
Títol: La Madeleine
Autor: Pierre Vignon i J. Huvé
Cronologia: Principis s. XIX
Materials: Pedra
Estil: Neoclàssic
Tipologia: Església
Localització: País (França)
Context Històric
L’art de les últimes dècades del s. XVIII i principis del XIX manté dues grans postures, una de més sublim i tràgica fomentada en la raó (Neoclassicisme) i l’altre més dinàmica ipintoresca basada en el sentiment (Romanticisme). Malgrat el seu enfrontament teòric, tots dos moviments constitueixen un reflex de l’ideari burgès: virtut cívica, democràcia, rectitud moral, patriotisme i individualisme. La caiguda de l’Antic Règim francès (1789) era el resultat de la llarga oposició de la burgesia a un sistema político-social dominat per l’aristocràcia. Calia suprimir qualsevol reflexde l’Antic Règim i els representants de la revolució van veure en el neoclassicisme la desfeta de l’aristocràcia i els seus salons. Durant aquest període es dona grans revolucions burgeses entre 1820 al 1848, també es celebrarà la fi del règim absolutista monàrquic i el sorgiment de la consciència Nacional. Es produirà a Anglaterra la revolució industrial, 1750 que es difondrà per la restad’Europa més tard.
El Neoclassicisme defensa el racionalisme (doctrina filosòfica que considera que la raó pot obtenir coneixements , la consciència política de la classe burgesa, la il·lustració i el culte al progrés. Un conjunt de circumstàncies van permetre el redescobriment de l’antiguitat clàssica, com ara les troballes arqueològiques d’Herculà i Pompeia, ciutats sepultades per la cendra delVesuvi. També les acadèmies fundades al llarg del segle subratllaren el valor normatiu del classicisme. L’art neoclàssic es va prolongar fins el període napoleònic i l’estil imperi. El nou emperador necessitava l’art dels cèsars per expressar l’imperi universal al qual aspirava. L’epicentre del nou moviment va ser França, es va estendre per tot Europa i afectà l’arquitectura i el conjunt de les artfiguratives.
Estil
El Model és una imitació de l’arquitectura Grecoromana amb l’afegit de cúpules i espais circulars inspirats en el Panteó romà i les cúpules del Renaixement i del Barroc.
Es dona el Rebutg d’ornamentació supèrflua i busca versions de models grecs, etruscos, romans i egipcis
Es dona Recerca de versions simplificades de models grecs, etruscos, romans o egipcis
L’edefici ésperipter, octàstil, de planta rectangular i amb un sistema arquitravat
L’esclinata de l’edifici es divideix en dues parts
Les columnas en els edificis van substituint els pilars i els murs es deixen llisos o bé es van recobrint amb motius senzills en estuc.
Pel que fa als edificis es va accentuar la tendència que es va iniciar ja en el període rococó i que va ser més rellevant enl’arquitectura moderna.
En aquest període es deixarà poc a poc la construcció d’edificis de caràcter religiós
Seguint l’aportació de Napoleó es va donar la construcció d’edificis de caràcter civil.
El neoclassicisme, com una restauració del classicisme es reflecteix en la construcció de la Madeleine.
També amb aquets art es dona la construcció de columnes commemoratives com en la època clàssica.Descripció Formal
La Madeleine, és una obra arquitectònica construïda amb pedra. Presenta un sistema constructiu arquitravat i voltat i conté elements de suport que són el podi, els murs i les columnes, també té elements suportats com l’ entaulament compost per un fris, el frontó, una coberta de dos aiguavessos i tres cúpules a l’interior.
L’aspecte exterior és d’un gran temple clàssic que combinaaspectes grecs, podem veure que l’Església s’aixeca al damunt d’un podi que mesura 7 metres i té un accés per una àmplia escalinata compost per 28 graons i que es separa en dues parts .L’edifici és de planta rectangular, perípter i monòpter, i és dona al seu accés mitjançant un pòrtic octàstil amb doble filera de columnes esveltes de 20 m d’alçades i corínties. Unes columnes compostes per...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.