La Malaltia De Creutzfeldt-Jakob I Les Seves Implicacions En Odontologia

LA MALALTIA DE CREUTZFELDT-JAKOB I LES SEVES
IMPLICACIONS EN ODONTOLOGIA



LA MALALTIA DE CREUTZFELDT-JAKOB I LES SEVES IMPLICACIONS EN ODONTOLOGIA

2

LA MALALTIA DE CREUTZFELDT-JAKOB I LES SEVES IMPLICACIONS EN ODONTOLOGIA

ÍNDEX

I.

INTRODUCCIÓ ............................................................................ Pàg. 4

II.

LA MALALTIA EN HUMANS......................................................... Pàg. 5-9







III.

TRANSMISSIÓ DE CJD EN L’ÀMBIT HOSPITALARI ....................... Pàg. 10-12



IV.

Distribució de CJD als teixits
Risc segons el tipus de procediment quirúrgic

DESINFECCIÓ I ESTERILITZACIÓ ................................................. Pàg. 13-18





V.

CJD esporàdica
CJD familiar
KURUCJD iatrogènica
Variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Immunització

Desinfecció
Esterilització
Protocols d’actuació
Nous mètodes per a inactivar els prions

ELS PRIONS EN L’ODONTOLOGIA .............................................. Pàg. 19-26






Prions als teixits dentals
Estudis en animals
Manifestacions orals de la malaltia
Identificació dels pacients de riscProcessament dels instruments dentals

VI.

CONCLUSIÓ ................................................................................ Pàg. 27

VII.

BIBLIOGRAFIA ............................................................................ Pàg. 28-29

3

LA MALALTIA DE CREUTZFELDT-JAKOB I LES SEVES IMPLICACIONS EN ODONTOLOGIA

I.

INTRODUCCIÓ

Les malalties neurodegenerativescausades per prions són conegudes com
encefalopaties espongiformes transmissibles (EET), i en homes foren descrites per primer com
la malaltia de Creutzfeldt-Jacob (CJD) en els anys 20. Les malalties humanes causades per
prions poden classificar-se en esporàdiques, hereditàries o adquirides. La causa de la malaltia
de CJD esporàdica es desconeix, els casos hereditaris, que suposen un 10% de totsels casos de
CJD a Europa, s’associen a mutacions en el gen que codifica la proteïna prió (PrP), i les formes
adquirides són causades per la transmissió d’infeccions d’humans a humans o d’animals a
humans. Com a exemple d’aquesta última forma trobem el kuru, una variant de CJD transmesa
per pràctiques caníbals. Però la forma més comú és la esporàdica i ocorre amb una incidència
de al voltantd’una persona per milió. La forma adquirida inclou tant els casos iatrogènics,
resultat de l’exposició, principalment, a teixit cerebral, pituïtari o ocular infectat, i també els
casos per ingesta d’aliments infectats. Però l’epidemiologia d’aquesta malaltia encara no està
molt clara i tot sembla indicar que podríem esperar milers de casos en un futur.
La CJD i altres TSE han mostrat unaresistència inusual als mètodes convencionals, físics
i químics, de descontaminació, i a més són estables en el medi durant anys. Per aquestes
raons, hi ha certa preocupació sobre la possible transmissió nosocomial de TSE. Les
recomanacions per a la prevenció d’aquest tipus de transmissió en l’àmbit sanitari s’han basat
principalment en estudis sobre la inactivació dels prions. Però novesrecomanacions
consideren també estudis epidemiològics sobre la transmissió dels prions, la infectivitat dels
teixits humans i la eficàcia en la remoció de microbis amb la neteja. La
desinfecció/esterilització específica contra els prions només es necessita en situacions
determinades. En principi, els treballadors sanitaris no tenen risc d’adquirir les ETS i no s’ha
demostrat que la sang/productessanguinis siguin vehicles de transmissió.
Les malalties per prions han acaparat molta atenció els darrers anys, i aquesta revisió
de la literatura intenta determinar la seva implicació en l’Odontologia, estudiant la possibilitat
d’una infecció creuada a la clínica i les principals mesures de prevenció.

4

LA MALALTIA DE CREUTZFELDT-JAKOB I LES SEVES IMPLICACIONS EN ODONTOLOGIA

II.

LA...