LA MANCOMUNITAT

LA MANCOMUNITAT

La Mancomunitat de Catalunya és la federació voluntària de les quatre diputacions de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar la unitat trencada per la divisió provincial de 1833.
L'any 1911 la Diputació de Barcelona proposa a les altres tres diputacions tirar endavant la iniciativa, que al mes de setembre d’aquell mateix any accepten i aproven les bases de la seva constitució.
Elsuport català envers aquest nou ens supraprovincial es torna a manifestar el 24 d’octubre de 1913 amb una gran manifestació pel centre de Barcelona. Pràcticament dos mesos després, el 18 de desembre, un decret del govern conservador d’Eduardo Dato permet la constitució de la Mancomunitat.
La constitució té lloc el 6 d’abril de 1914 al Palau de la Generalitat.
Prat de la Riba és elegit com aprimer president d’aquest nou ens el 6 d’abril de 1914 amb 80 vots a favor, sis abstencions i cap vot en contra dels diputats de les quatre diputacions catalanes que formen l’Assemblea de la Mancomunitat.
En el seu primer discurs com a president, anuncia que l’objectiu prioritari de la Mancomunitat és dotar a tots els municipis de la seva escola, la seva biblioteca, el seutelèfon i la seva carretera. Ical tenir present que l’any 1914 molts pobles de Catalunya no té cap d’aquests elements.
Prat de la Riba mor l’1 d’agost de 1917 a Castellterçol, a l’edat de 47 anys. Com a successor, l’Assemblea elegeix a Josep Puig i Cadafalch, arquitecte prestigiós, historiador de l’art i membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans.
Al llarg de la seva trajectòria política, Puig i Cadafalch és reelegittres vegades en els sis anys posteriors, sense cap rival. Sota la seva presidència, el 1920 les quatre diputacions traspassen a la Mancomunitat tots els serveis i recursos que encara són de la seva titularitat.
L'any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d'aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l'any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.Obra feta
La política social per equiparar-se amb Europa
Com a resposta a una de les grans deficiències de l’Estat, la Mancomunitat de Catalunya duu a terme una important tasca en les polítiques socials. La nul·la acció executada des de Madrid ha deixat Espanya un pas enrere en comparació amb els altres països.
Concessió de pensions, assegurances infantils, mutualitats i polítiques d’inserciólaboral són els eixos principals de l’obra impulsada per la Mancomunitat.
Les polítiques socials de la Mancomunitat
Concessió de pensions a obrers que hagin complert l’edat de 75 anys
Poden beneficiar-se d’aquests ajuts els que hagin complert l’edat de 75 anys, siguin de bona conducta, indigents i desvalguts mancats de recursos propis i que no en tinguin tampoc els seus familiars més propers, i noestiguin acollits a cap establiment de beneficència o en rebin l’auxili. També aquells que hagin treballat la major part de la seva vida, siguin fills de Catalunya o, com a mínim, hi hagin viscut en els últims trenta anys. A més a més cal ser veí de la població des de fa més de 10 anys.
Assegurança a favor dels infants asilats
Té per objecte instituir l’assegurança infantil en tots els establimentsbenèfics provincials de Catalunya. Té per objecte formar, a favor dels asilats, un capital destinat per quan aquestes persones compleixin els vint anys d’edat. És la Mancomunitat qui fa les imposicions des dels dos als quinze anys d’edat.
Borsa del Treball
Comença a funcionar el 2 de gener de 1912 i es crea per iniciativa de la Junta Mixta de l’extingit Museu Social. Té com a missió combatre elmal social de la vaga forçosa, satisfer amb caràcter gratuït les ofertes i demandes de treball dels patrons, obrers, empleats i servents i facilitar la col·locació amb les menors molèsties possibles per a uns i altres.
L’any 1915 es dóna llum verda a una nova organització, que consisteix en el servei de fitxes i la classificació per grups professionals i els seus subgrups, i servei de demandes i...