La marea humana del 23-F des de les teories de l'Acció Social

Podem estudiar les protestes de la marea humana del 23-F de 2013 des de diversos punts de vista o teories d’acció col·lectiva. En qualsevol cas, també hem de tenir en compte que, depenent de quin model escollim estarem incloent uns condicionaments ideològics a la nostra anàlisi.

En aquest treball, analitzarem aquestes protestes des de la teoria de la convergència i des de la teoria dela identitat social.

Teoria de la convergència

Des d’aquest marc teòric s’emfatitza la necessitat que els membres de la massa “comparteixin alguna característica comuna”. En el cas de la “marea humana”, estaria clar que els manifestants comparteixen unes reivindicacions contra les polítiques del Govern. Les diverses marees, tal i com explica l’article Los motivos para salir a la calle el23-F contra el "golpe de Estado financiero" (Público, febrer de 2013), tenen reivindicacions diferents però  “més enllà de les raons de cada un dels moviments, tots els convocants d’aquesta Marea Ciutadana exigeixen ‘en el marc actual de corrupció obscena i desbocada’, que ‘els culpables paguin pels seus delictes”. Aquesta seria la característica que compartiria tota la massa.

Ben igual, del’article titulat “Unos cuatrocientos motoristas se han concentrado este domingo en la explanada del estadio Santiago Bernabéu” (Público, febrer de 2013), se’n desprèn que tots els moters actúen de manera homogènia en manifestar-se perquè comparteixen uns mateixos valors o creences.


A través d’aquesta teoria podem explicar, també, per què no tota la població s’involucra en actes violents (Milgram iToch, 1969). Segons el model de la convergència, la conducta dels “radicals” com els anomena La Sexta en un vídeo, compartirien la característica comuna de ser persones violentes, més enllà de la seva participació en una manifestació.

Analitzem, ara, un dels articles més significatius sobre les manifestacions, La actuación de la policía fue equitativa con los manifestantes (ABC, febrer de2013).

En les paraules del portaveu de la SIPE, Alfredo Perdiguero, quan parla dels “radicals”, “anti-sistema” i “anarquistes” que enterboleixen la manifestació, veiem una estigmatització i homogeneïtzació dels “violents”.

Perdiguero fa, però, una distinció entre “els violents” (al voltant de 150) i la resta dels manifestants. La massa dels “violents” té una característica comuna que, enaquest cas, és que són persones propenses a la violència. Per aquest motiu, Perdiguero posa en dubte que la resta de manifestants siguin violents i els considera, en certa manera, una altra “massa”.


Teoria de la identitat social

Aquesta teoria postula que “és la necessitat d’obtenir una identitat social positiva la que porta al fet que procurem diferenciar positivament el nostre grup respectea altres grups” (Muñoz i Vàzquez, 2009).

Des d’aquest model, podríem explicar els avalots a partir de la despersonalització . Els manifestants que participen en els anomenats “actes violents” no han perdut la seva identitat individual, sinó que han passat a assumir una identitat social comuna. Per tant, els seus actes violents, respondran a la naturalesa de la categoria social a la qualpertanyen. Per tant, hi hauria un grup de gent, una majoria, que se sentiria identificada amb un grup que no exerceix la violència i un altre grup, la minoria, que percebria com a norma de la seva autocategoria el respondre violentament.

Però aquest model també té serioses limitacions. “Pressuposa que la identitat social determina l’acció però no considera els processos mitjançant els quals aquesta esconstrueix” (Muñoz i Vàzquez, 2009). Per posar un exemple clar, l’anàlisi des d’aquesta perspectiva obviaria com les càrregues policials o l’actitud de les Forces de Seguretat pot arribar a canviar les conductes i percepcions dels manifestants.

En aquest sentit, és interessant parar atenció a com Perdiguero justifica la reacció policial, tot assegurant que va ser “equitativa” amb els...