La Maternitat D'Elna

La Maternitat d’Elna























Marc Clua
4t D
Socials
Pau Martínez
27-5-2010
2010-2011

Resum dels sis capítols que composen el llibre, afegint l’opinió personal



1.-L’èxode republicà

Durant el període del 28 de Gener al 12 de Febrer de 1939, milers de persones van marxar a França fugint dels franquistes. Els pobles del trajecte dels quefugien, eren atacats pels avions d’aquests. Un cop havien passat la frontera, a aquesta gent la portaven a camps de concentració francesos. Allà, lamentablement, la immensa majoria de la gent moria.

María García: Juntament amb les seves amigues es va dirigir de Barcelona, rumb cap a Girona. Més tard, van seguir cap a Puigcerdà i un cop travessada la frontera francesa, les van portar recluses a laplatja d’Argelers.

Remei Oliva: Va partir del nostre país per dirigir-se i travessar la frontera entre Espanya i França. Un cop va aconseguir passar la frontera, va ser conduit fins a la platja d’Argelers pels gendarmes.

Joana Pasqual: Un cop fou nascut el seu segon fill, va decidir marxar. Es va dirigir a casa del seu marit, situada a Perpinyà,. Travessant la frontera per les muntanyes delPirineu. Allà a Perpinyà hi havia en un bar, un grup de catalans i espanyols, aleshores van arribar uns gendarmes i els van dur a comissaria.

2.-Els camps de concentració francesos:

Remei Oliva: Allà en el camp, no hi havia aigua potable, menjava llegums secs, bacallà salat i pa que els gendarmes llençaven, per aconseguir tot això, havia de barallar-se per aconseguir-ho. Remei, estavaembarassada, portava ja 10 mesos reclusa en el camp de la platja d’Argelers. Un temps més tard, va ser quan va ser avisada de l’obertura de la Maternitat.

María García: No disposaven de menjar, només podia optar a pa dur i bacallà salat que els hi repartien. Els senegalesos, si algú corria el risc de sortir d’allà, els feien tornar. Durant el 7è mes d’embaràs la van dur a la maternitat. Allà, lescondicions de vida eren bastant millors que en els camps de concentració.

Joana Pasqual: Joana es va ajuntar amb quatre noies. Entre elles, s’ajudaven mútuament. Elisabeth, per a ella, era un àngel de la guarda, un àngel dit d’una altre manera.







3.-Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat:

L’Associació d’ajuda als Nens en Guerra fou on la Maternitat d’Elna té el seu origen.

Camionsque provenien de Suïssa i que anaven carregats d’ajudes humanitàries eren venuts i aquests anaven a València. A distància, alguns suïssos apadrinaven els nens i els donaven 15 francs al mes.

Elisabeth Eidenbenz, una voluntària de l’ajuda humanitària, i Karl Ketterer, van aconseguir rehabilitar una casa ja abandonada gràcies a l’ajuda dels suïssos ja que no ho hi havia prou i així, van aconseguirrehabilitar el castell d’en Bardou. Als nadons, els hi repartien fruita i llet diàriament.

Remei Oliva: Tot i estar ingressada en la Maternitat, seguia preocupada perquè al camp de concentració, es trobaven els seus familiars, encara que per a ella la Maternitat era com un paradís. En la diada de Nadal, es va fer una celebració sorpresa. Rubén, va ser el nom que li va posar al seu fill, quefou nascut el 5 de Gener de 1940. Un més després d’haver nascut el seu fill, va haver de tornar al camp. Remei, havia de comunicar-se amb els seus familiars per mitjà de cartes.

María García: Ajudava en la cuina i cada tarda, també banyava als nens. El seu marit va poder anar cap a Mèxic, ella també va poder anar però al cap de dos anys. Un cop allà se’l va trobar amb una altre dona, des dellavors, va viure sola amb el seu full.

Joana Pasqual: Ella i la seva amiga, Maria García van arribar juntes a la Maternitat. Recorda amb molt d’afecte tot el que Elisabeth va fer per ella, ja que tan a ella com al seu fill, en Pere (o Pedrito), els hi va agafar molt carinyo i estima. El marit de la Joana era metge i gràcies a això, ella va aconseguir un “lloc privilegiat” entre els refugiats. Un...