La Memoria Humana

“Sense memòria no hi ha esperança; el Present és un fantasma que coneixem només per la seva dolorosa nostàlgia, si no respira l’aire vital del Futur: què és el Futur sinó la imatge del Passat projectada en la boira d’allò Desconegut i vista amb una aura lluminosa sobre el seu cap?” Samuel Taylor Coleridge

Memòria
La memòria humana és una realitat fascinant i complexa. És la capacitat mental ala que més esforç exigim, encara que a tots ens ha traït alguna vegada. La memòria és una activitat i una acció, no és quelcom físic. Però tampoc és un tot unitari sinó diversos sistemes interconnectats entre si. Una funció del cervell i a la vegada un fenomen de la ment. Entenem per memòria l’enregistrament d’experiències viscudes ja que aquesta és la consciència del que hem viscut. És també lacapacitat per adquirir, emmagatzemar i recuperar informació. D’aquesta manera els coneixements queden enregistrats al nostre cervell gràcies a les sinapsis entre les neurones. Doncs, podríem acabar definint-la com un trajecte neuronal per recordar però també com la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar aquella informació a la que hem estat atents. D’aquesta manera el subjecte capta icodifica del exterior i posteriorment emmagatzema per així ser capaç de recuperar aquella informació quan sigui desitjat.

La memòria es pot estudiar des del punt de vista neurobiològic (estructures cerebrals associades a la memòria) o des del psicològic (memòria com a estructura o procés mental). N aquest treball analitzarem la memòria des dels dos punts de vista.

Neuropsicologia de la memòriaAvui en dia podem comprovar que la nostra memòria és un conjunt de connexions entre neurones. Els records estan representats al cervell d’alguna forma, però la naturalesa de l’empremta que ens deixen (anomenada engrama) no és ben coneguda encara. Sabem que hi ha una activitat bioquímica de les neurones que acaba convertint-se en experiències subjectives com ara emocions, records o pensaments. Nohi ha un lloc concret al cervell on s’emmagatzemin els records sinó que són diferents sistemes de memòria que operen de manera coordinada i simultània de manera que tinguem la impressió que la memòria està formada d’un únic mecanisme mental.
La memòria és localitza sobretot a l’hipocamp i al lòbul temporal.
* Comparació memòria i ordinador?
* El cas H.M pàgina 138 llibre Psico cole
*Escanejar imatge pàg.138
Creences falses sobre la memòria
- La memòria no és una cosa ni tampoc és un òrgan que puguem veure o tocar: és un conjunt de capacitats i habilitats.
- La memòria tampoc és quelcom perfecte ni infal·lible: comet errors i distorsions i s’inventa fets que mai han succeït. La memòria humana no és un fidel reflex de la realitat moltes vegades.
- La memòria es potmillorar i també exercitar.
- La memòria no és una acumulació passiva i fixa de dades, sinó un procés creatiu en què estan implicats l’atenció, la consciència, el desig i l’emoció.
- La memòria no és una càmera de fotos sinó que s’assembla més a un pintor impressionista.
- La capacitat del cervell per a emmagatzemar coneixements és il·limitada.

Importància de la memòria
Tot el que som ésmemòria. Potser aquesta afirmació pot semblar una mica exagerada però mostra la importància de la memòria en totes les activitats de l’ésser humà. Són els records de la nostres experiències passades els que ens proporcionen una pròpia biografia i defineixen qui som; és el coneixement el que ens permet moure’ns amb més soltesa en el món en el que vivim, i són les habilitats que aprenem en algun momentles que ens permeten sobreviure. Sense memòria no sabria qui soc, no sabria on estic ni sabria que fer ni com actuar. I aquest fet es posa en manifest quan parlem de les patologies de la memòria.
Funcionament memòria
De igual forma que en una biblioteca, la memòria emmagatzema informació de forma estructurada sistemàticament de manera que la recuperació depèn de com es va “catalogar” o...