La Memòria De Blanca D’Anjou I Jaume Ii
Páginas: 45 (11169 palabras)
Publicado: 6 de octubre de 2011
GERARD MARÍ I BRULL*
LA MEMÒRIA DE BLANCA D’ANJOU I JAUME II
EN LA LLUITA PEL CONTROL DE L’HOSPITAL
DE LA FONT DEL PERELLÓ (1308-1443)**
Abstract
This article examines the continued presence of the memory of the queen Blanca d’Anjou and her husband, king James II, through the historical evolution of the Hospital of Perelló (near Tortosa). It was founded by a bequest in thewill of Blanca (in 1308) and built and endowed by her husband James II (between 1310 and 1312). The memory of both monarchs was used to legitimize the rights of several Institutions who claimed the right of patronage in the following years (XIVth and XVth centuries): the Kings of the Crown of Aragon, the Masters of the two Orders of St. James of Altopascio, Pope Benedict XIII and the monastery ofSantes Creus.
La memòria és una facultat biològica que permet codificar les experiències viscudes i les informacions rebudes, conservar-les, transformar-les i recuperar-les. Ens remet a un conjunt de funcions psíquiques gràcies a les quals l’ésser humà pot actualitzar les impressions o les informacions passades. Des d’aquest punt de vista, l’estudi de la memòria és competència de lapsicologia, de la neurofisiologia, de la biologia o de la psiquiatria.
Aquí interessa la memòria no en tant que facultat biològica, sinó en un sentit metafòric, situant la qüestió al voltant de les evocacions i els eventuals usos polítics del passat[1]. A més, cal distingir la memòria purament mental dels altres sistemes que utilitzen materials de tipus molt divers: l’escrit, la imatge...[2]La memòria no és el reflex exacte i perfecte del passat, només és el rastre o l’evocació. Els records no són conservats literalment, sinó més aviat modificats en funció de les condicions del present; no és total, sinó que reté els elements considerats pertinents i oblida la resta; reté aquella història que es pot integrar en un sistema de valors específic i la resta és ignorat, oblidat[3].Els esdeveniments són retinguts en la mesura que poden tenir una significació present, de manera que aporten un coneixement útil actualment. És impossible recordar un esdeveniment sense integrar el que ha passat des d’aleshores: l’historiador pot percebre el passat a través d’una visió modificada per les conseqüències que els protagonistes de l’època o els seus coetanis no podienconèixer[4].
És a través d’aquestes transformacions de la memòria, i de vegades purament tergiversacions, que m’interessa resseguir la manera com es manté i com s’utilitza el record als fundadors de l’hospital de la Font del Perelló al llarg del complicat període que va de la fundació (1308) fins a l’encomanació al monestir de Santes Creus (1443).
La fundació: Blanca d’Anjou i Jaume IIL’hospital de la Font del Perelló, construït a principis del segle XIV, fou una institució per a l’assistència a pobres, transeünts, peregrins i malalts que estava situat a la població del Perelló (Baix Ebre), sobre la via de comunicació terrestre que unia Barcelona i Tarragona amb Tortosa i València, seguint en aquesta zona l’itinerari que resseguia l’antiga Via Augusta. Aquesta rutatravessava el Desert d’Alfama, una petita plana costanera situada al límit entre el Baix Ebre i el Baix Camp, quasi completament despoblada en aquell temps. Entre Cambrils i Tortosa hi havia poques poblacions on recollir-se[5] i s’havia de passar el Coll de Balaguer, no gaire alt, però sí aspre i incòmode per a pelegrins, mercaders i viatgers de tota mena[6]. A més, la presència de lladres el convertiaen un pas força insegur.
Aquest marc geogràfic tan esquerp fou determinant per a la decisió de fer-hi construir l’hospital a la petita població aleshores anomenada La Font del Perelló, que havia rebut Carta de Poblament pocs anys abans, el 1294, per part de Jaume II, a través del batlle de Tortosa Bernat de Llivià[7].
L’hospital va ser iniciativa de la reina Blanca d’Anjou...
LA MEMÒRIA DE BLANCA D’ANJOU I JAUME II
EN LA LLUITA PEL CONTROL DE L’HOSPITAL
DE LA FONT DEL PERELLÓ (1308-1443)**
Abstract
This article examines the continued presence of the memory of the queen Blanca d’Anjou and her husband, king James II, through the historical evolution of the Hospital of Perelló (near Tortosa). It was founded by a bequest in thewill of Blanca (in 1308) and built and endowed by her husband James II (between 1310 and 1312). The memory of both monarchs was used to legitimize the rights of several Institutions who claimed the right of patronage in the following years (XIVth and XVth centuries): the Kings of the Crown of Aragon, the Masters of the two Orders of St. James of Altopascio, Pope Benedict XIII and the monastery ofSantes Creus.
La memòria és una facultat biològica que permet codificar les experiències viscudes i les informacions rebudes, conservar-les, transformar-les i recuperar-les. Ens remet a un conjunt de funcions psíquiques gràcies a les quals l’ésser humà pot actualitzar les impressions o les informacions passades. Des d’aquest punt de vista, l’estudi de la memòria és competència de lapsicologia, de la neurofisiologia, de la biologia o de la psiquiatria.
Aquí interessa la memòria no en tant que facultat biològica, sinó en un sentit metafòric, situant la qüestió al voltant de les evocacions i els eventuals usos polítics del passat[1]. A més, cal distingir la memòria purament mental dels altres sistemes que utilitzen materials de tipus molt divers: l’escrit, la imatge...[2]La memòria no és el reflex exacte i perfecte del passat, només és el rastre o l’evocació. Els records no són conservats literalment, sinó més aviat modificats en funció de les condicions del present; no és total, sinó que reté els elements considerats pertinents i oblida la resta; reté aquella història que es pot integrar en un sistema de valors específic i la resta és ignorat, oblidat[3].Els esdeveniments són retinguts en la mesura que poden tenir una significació present, de manera que aporten un coneixement útil actualment. És impossible recordar un esdeveniment sense integrar el que ha passat des d’aleshores: l’historiador pot percebre el passat a través d’una visió modificada per les conseqüències que els protagonistes de l’època o els seus coetanis no podienconèixer[4].
És a través d’aquestes transformacions de la memòria, i de vegades purament tergiversacions, que m’interessa resseguir la manera com es manté i com s’utilitza el record als fundadors de l’hospital de la Font del Perelló al llarg del complicat període que va de la fundació (1308) fins a l’encomanació al monestir de Santes Creus (1443).
La fundació: Blanca d’Anjou i Jaume IIL’hospital de la Font del Perelló, construït a principis del segle XIV, fou una institució per a l’assistència a pobres, transeünts, peregrins i malalts que estava situat a la població del Perelló (Baix Ebre), sobre la via de comunicació terrestre que unia Barcelona i Tarragona amb Tortosa i València, seguint en aquesta zona l’itinerari que resseguia l’antiga Via Augusta. Aquesta rutatravessava el Desert d’Alfama, una petita plana costanera situada al límit entre el Baix Ebre i el Baix Camp, quasi completament despoblada en aquell temps. Entre Cambrils i Tortosa hi havia poques poblacions on recollir-se[5] i s’havia de passar el Coll de Balaguer, no gaire alt, però sí aspre i incòmode per a pelegrins, mercaders i viatgers de tota mena[6]. A més, la presència de lladres el convertiaen un pas força insegur.
Aquest marc geogràfic tan esquerp fou determinant per a la decisió de fer-hi construir l’hospital a la petita població aleshores anomenada La Font del Perelló, que havia rebut Carta de Poblament pocs anys abans, el 1294, per part de Jaume II, a través del batlle de Tortosa Bernat de Llivià[7].
L’hospital va ser iniciativa de la reina Blanca d’Anjou...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.