La Mentida

"¿Potser no saps que la vertadera mentida -per anomenar-la d'alguna manera- és odiada tant per tots els déus com pels homes?
-¿Què vols dir?
-Que ningú està disposat a ser enganyat voluntariamenten el que més l'importa. Tem ser enganyat en relació a sí mateix i respecte a les coses.
-No t'entenc encara.
-El que succeeix és que penses que parlo de quelcom excepcional. Però, el que vull dir ésque el que menys admetria qualsevol home és ser enganyat per algú i estar anganyat en la seva ànima respecte a la realitat. Sense donar-se compte, situa allà la mentida i la reté, i això és el quemés detesta.
-Sens cap dubte.
-I el més correcte és anomenar a això, com vaig dir, una "vertadera mentida", la ignorància en l'ànima de qui està enganyat. Perquè la mentida expressada amb paraules ésnomés una imitació de la que afecta a l'ànima, és una imatge que sorgeix posteriorment, i no una mentida del tot pura. ¿No és cert?
-Totalment d'acord.
-Per tant, una mentida real és odiosa també perals homes i no només per als déus.
-Així sembla.
-En referència a la mentida expressada amb paraules, ¿quan i a qui no serà útil com per no merèixer ser odiosa? ¿No es tornarà útil, com un remeipreventiu, en front els enemics; o quan els anomenats amics intenten fer alguna cosa dolenta, a causa d'un atac de bogeria o per insensatesa; o també al fabular, quan assimilem el més possible fetspassats no ben coneguts a la veritat?" Plató, República, 382a
 
[pic]
"Què és la mentida? No tot aquell qui diu una cosa falsa menteix, si el que creu o opina que el que afirma és veritat. Ladiferència entre el creure i l'opinar és que, qui creu que alguna cosa és certa, sent a vegades que ignora el que creu, encara que no dubti en absolut d'allò si és que ho creu rotundament; però el que opina,pensa saber el que efectivament ig-nora.
Qui expressa el que creu o opina interiorment -encara que sigui un error-, no menteix. Suposa que és així el que enuncia, i arrossegat per aquesta creença,...