La Mestra

PER ON S’OBRIN AL MÓN BARX I LA DROVA?
-Al Nord: cap a la Valldigna.
-Al ponent (OEST): cap a Xàtiva, pel Pla de Corrals i Barxeta
-Al sud-est: cap a Gandia
-Al llevant (est)no hi ha camí, perquè està la Serra del Montdúver
L’AUTOR PREFERIX EL CAMÍ DE LA VALLDIGNA.

DESCRIPCIÓ DEL POBLE DE BARX?
En 2 places i 3 carrers principals.En un extrem, la plaça vella, qudrada i tancada com un fortí; alcostat, la plaça de l’església i l’ajuntament, molt menuda.Al costat, EL CARRER AMPLE per on s’entra al poble, i al cap del carrer el bar DONET; a l’esquerra els altres dos carrers: CARRER MAJOR , és pla(eixida cap a Gandia,Ajuntament nou i jardí públic) i el CARRER DE DALT: damunt l’aiguavessant. (pendent d’un terreny per on corre l’aigua quan plou)

DESCRIPCIÓ DE LA DROVA.
És una vall alta ,profunda i encaixada entre serres paral.leles: a l’esquerra el MONTDÚVER, LES SERRES DE LA CARENA A la dreta: el CINGLE VERD.
Hi ha un hotel, estil anys 60,amb façanes quadriculades , faixades de balcons de part a part, que semblen un vaixell de vapor, de riu americà.L’autor té un record lligat a l’Hotel.

QUIN RECORD TÉ L’AUTOR, LLIGAT A L’HOTEL?
L’Assemblea d’ACPV (ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ)L’ANY 1981 ES CELEBRA A AQUEST HOTEL
Una carta al director en el diari “EL TEMPS” SIGNADA PER JOAN JORDÀ I SANCHIS, parlava sobre dos anècdotes sobre JOAN FUSTER, VISCUDES A L’HOTEL:
1.-L’any 81 es celebrava a l’Hotel l’Assemblea d’ACPV i, Joan Jordà, va portar un lot d’exemplars de la seua obra “Desig de cant”.Fuster li’n demanà 2, i ell li’ls va oferir com a regal, però Fuster li diu que sidóna valor a la literatura ha de posar-li un preu i lid emana 200 pessetes per exemplar.
2.-Allí va vore l’autor (Victor Labrado) a Marifé per primera vegada.Ella era mestra de Barx,i els xiquets de l’escola, donaven la benvinguda a Fuster amb una cançó.Era una xicota morena, de cabells curts, prima.La segona vegada que la veu és en el Saló d’Actes de la Facultat de Filologia.Ell va anar perquèsabia que Marifé treballava en una escola on les clases es feien en valencià.Marifé va demanar col.laboradors i com el seu model d’escola li agradava va demanar plaça de mestre a Barx.

BARX 1981
QUAN ARRIBA VICTOR COM A MESTRE A BARX? En setembre del 81

QUINA TRADICIÓ CARACTERITZAVA L’ESCOLA? Una tradició d’enfrontaments.

QUIN FET HAVIA TRASBALSAT EL POBLE? L’arribada de D.Francisco Olmos al’alcaldia

QUINES EREN LES INSTITUCIONS MÉS IMPORTANTS A BARX? Escola i Ajuntament.Altres com la parroquia i la banda de música no tenien irregularitats

QUINES PERSONALITATS LES ENCAPÇALEN?
A l’escola , Marifé; a l’ajuntament, D.Francisco Olmos. (Les defineix com a molla i ós)

COM HAVIA ESDEVINGUT MARIFÉ DIRECTORA DEL CENTRE?
Per fer una substitució de Juan LLopis, que després de molts anys a Barx,s’havia traslladat a Gandia.


COM VA ARRIBAR OLMOS A L’ALCALDIA I QUÈ VA FER DURANT EL SEU MANDAT?
Mitjançant les eleccions, on va aconseguir 5 dels 7 regidors.Havia presentat una candidatura independent.
DURANT EL SEU MANDAT va edificar la nova casa de la vila i havia fet fora del poble al secretari i al metge.Era molt eficient per posar-se el poble a la butxaca o per esclafar els qui nol’interessaven.Li va llevar el nom al carrer dedicat a Rafael Chaveli, un empresari constructor, al qual se li va dedicar un carrer per les seues iniciatives immobiliàries

QUINES INICIATIVES I QUINA ACTITUD TINGUÉ RESPECTE A L’ESCOLA?
Ell era fill de mestre i mestre d’escola, però no havia exercit fins tornar de l’exili a França.Alternava el càrrec d’alcalde a Barx, amb el de mestre a Gandia.Tenia una actitudambigua respecte a l’escola.Tingué 2 iniciatives:
1.-Va aconseguir que els alumnes grans feren la 2ª Etapa a Barx.
2.-Pretenia fer un edifici nou per a l’escola..com que les gestions s’allargaven, els Mestres li vn demanar una capa de pintura, que ell trobava despesa inútil. Els Mestres i els alumnes ho van pintar i ell es va sentir desautoritzat davant el poble i va dir que se’n...