La meva guerra
Páginas: 4 (887 palabras)
Publicado: 23 de septiembre de 2014
La meva guerra
1936
Comença el cop d’estat. Era estiu i a Canàries feia molta calor. Estava preparat per lluitar, tot i que llavors no sabíem que el rebombori acabaria en una guerra d’aquellesdimensions. A les Canàries, els nacionalistes havíem sotmès totes les illes en poc menys d’un mes, excepte Santa Cruz de las Palmas. A la resta d’Espanya, havíem conquerit Ceuta, el Protectorat delMarroc i part del nord de la Península.
Abans de 1936, m’havia estat trobant amb dos amics italians per sopar de tant en tant. Ells havien vingut a Espanya per saber com estaven les coses aquí. Iens havíem avingut molt. Xerràvem en italià sobre política, sobre Hitler, sobre Franco, sobre Mussolini, sobre Stalin. I tot entre cervesa, vi i tabac. Molt tabac. Teníem les coses molt clares i elstres ens decantàvem per les mateixes polítiques.
- S’han de fer sacrificis per la pàtria–, deia un.
- El més important és que el poble estigui unit!
- Sí, exacte. I que l’economia del país siguibona–, replicava jo.
M’agradava sempre dir l’última paraula.
1937
L’aixecament militar de 1936 havia triomfat a Sevilla i a Granada, però a Màlaga no. I tampoc a moltes altres ciutatsespanyoles. Llavors la guerra va començar, per intentar derrotar com fos els republicans. Jo estava destinat al sud d’Espanya. Fins a principis de 1937, la ciutat de Màlaga va estar en mans republicanes. Almes de febrer de 1937, em van cridar perquè anés a donar reforços a Màlaga, juntament amb molts altres companys meus, i hi vaig anar encantat.
- Mañana mismo cogéis el primer vuelo–, ens va dir elnostre general.
- Sí, señor!
- En cuanto aterrizéis, preparaos para luchar contra los rojos!
El nostre exèrcit va llençar una ofensiva contra la ciutat de Màlaga el 7 de febrer. Sota les ordresde Queipo de Llano vam fer una actuació magnífica. Va ser decisiva pel futur. I vam aconseguir vèncer gràcies també a l’ajuda dels italians perquè va venir un grup bastant gran del Cos de Tropes...
1936
Comença el cop d’estat. Era estiu i a Canàries feia molta calor. Estava preparat per lluitar, tot i que llavors no sabíem que el rebombori acabaria en una guerra d’aquellesdimensions. A les Canàries, els nacionalistes havíem sotmès totes les illes en poc menys d’un mes, excepte Santa Cruz de las Palmas. A la resta d’Espanya, havíem conquerit Ceuta, el Protectorat delMarroc i part del nord de la Península.
Abans de 1936, m’havia estat trobant amb dos amics italians per sopar de tant en tant. Ells havien vingut a Espanya per saber com estaven les coses aquí. Iens havíem avingut molt. Xerràvem en italià sobre política, sobre Hitler, sobre Franco, sobre Mussolini, sobre Stalin. I tot entre cervesa, vi i tabac. Molt tabac. Teníem les coses molt clares i elstres ens decantàvem per les mateixes polítiques.
- S’han de fer sacrificis per la pàtria–, deia un.
- El més important és que el poble estigui unit!
- Sí, exacte. I que l’economia del país siguibona–, replicava jo.
M’agradava sempre dir l’última paraula.
1937
L’aixecament militar de 1936 havia triomfat a Sevilla i a Granada, però a Màlaga no. I tampoc a moltes altres ciutatsespanyoles. Llavors la guerra va començar, per intentar derrotar com fos els republicans. Jo estava destinat al sud d’Espanya. Fins a principis de 1937, la ciutat de Màlaga va estar en mans republicanes. Almes de febrer de 1937, em van cridar perquè anés a donar reforços a Màlaga, juntament amb molts altres companys meus, i hi vaig anar encantat.
- Mañana mismo cogéis el primer vuelo–, ens va dir elnostre general.
- Sí, señor!
- En cuanto aterrizéis, preparaos para luchar contra los rojos!
El nostre exèrcit va llençar una ofensiva contra la ciutat de Màlaga el 7 de febrer. Sota les ordresde Queipo de Llano vam fer una actuació magnífica. Va ser decisiva pel futur. I vam aconseguir vèncer gràcies també a l’ajuda dels italians perquè va venir un grup bastant gran del Cos de Tropes...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.