La moda, un art

INTRODUCCIÓ. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Concepte de moda

Vestimenta, indumentària, vestit, ..., moda. Podríem entendre-ho com a termes sinònims, però, en realitat, n’utilitzem un o altre segons el context, la intencionalitat o la càrrega connotativa que li vulguem atorgar, de forma conscient o inconscient.
La vestimenta sol al·ludir, en el llenguatge col·loquial, a l’objectefísic material englobant l’ornament i la decoració del cos. És el que Roland Barthes defineix com a “la forma estructural abstracta”[1]. També té una dimensió antropològica, fins i tot etnogràfica, i es parla del vestit dels primitius o de la història del vestit en la Humanitat com a paradigma de la seva evolució i de cada una de les civilitzacions i de les èpoques. Parlar d’indumentària téimplicacions utilitàries (com els uniformes) o socials (de classe, grup o esdeveniment). És un terme que suposa racionalitat, convenció i norma, és a dir, el discurs de la cultura sobre el cos[2]. La paraula vestit[3] sol fer referència a la individualització del vestuari en una persona o en una tipologia humana concreta en un moment donat.
La moda és una altra cosa. Si bé els estudiosos utilitzensovint els termes abans esmentats indistintament, sempre que parlen de moda són més rigorosos i intenten delimitar el concepte. Lola Gavarrón defineix la moda com el pas de cobrir-se a vestir-se, de fer-ho per necessitat a fer-ho per plaer[4]. No obstant, des d’un punt de vista antropològic, alguns afirmen que el fet de vestir-se va ser el que va comportar, juntament a la seva funció utilitària,la distinció de classe, el pudor, la seducció i el sentit estètic, molt abans que sorgís el concepte de moda com a tal. Que la moda és un llenguatge i el vestit un signe de comunicació no només ho afirmen els semiòtics. Com diu Lehnert[5] “la moda neix quan l’objectiu és abillar-se i engalanar-se per sobre d’altres funcions”. Però hi ha qui contradiu aquesta idea i afirma que la moda no té en elfons una finalitat estètica o pràctica, sinó una funció d’individualització i de diferenciació[6].
La moda és, en essència, la pràctica contextualitzada de vestir el cos en una societat concreta, el que determina estructuralment el fet quotidià de vestir-se [7]. També és un sistema, un codi, l’expressió d’una època, d’una individualitat, una distinció de classe,... un art. Qualsevol definicióamb pretensions d’universalitat ha de contemplar tots aquests punts de vista i alguns altres si no vol pecar de tendenciosa i poc científica.
Però les connotacions pejoratives de moda al llarg de la Història han sigut més nombroses i potents que qualssevol altres, i sovint l’han relegada a la categoria de compendi de frivolitat, d’irracionalitat, d’excentricitat, d’individualisme mundà, denarcisisme, d’estupidesa femenina, de manca de funcionalitat, de falsa aparença, de consumisme, de manipulació, d’alienació, ...[8]. Curiosament, la paraula “moda” prové del llatí modus, que significa “elecció”. Actualment moda es sinònim de contemporaneïtat i de canvi.

Per què és un art la Moda?

Deixant de banda altres consideracions i punts de vista entorn a la moda i sense pretendre serexcloent, es pot afirmar que la moda és també un art. Els trets generals que caracteritzen l’Art i el distingeixen de qualsevol altra activitat humana li són no només aplicables sinó definitoris, sobretot en cinc aspectes claus:

a) La funció estètica.
La moda permet el plaer estètic de gaudir de la bellesa damunt el propi cos, i a través de la seva història podem analitzar l’evoluciódel gust i de les idees estètiques en general. Baudelaire afirmava que la moda representa el continu desig de bellesa en l’home. Però en el fons, el que es pretén és fer bell el nostre cos, és a dir, l’elegància[9], o la gràcia; en definitiva, la plasticitat del cos. La persona amb estil aconsegueix salvar el prosaïsme de les propostes estandarditzades que la moda pot presentar en un moment...